La meva relació amb l’educació artística ha estat una experiència rica i diversa que ha influït profundament en com percebo i interpreto el món de l’art. Aquesta influència es basa tant en les meves experiències dins com fora de l’aula, i ha estat fonamental per a la meva comprensió de la creativitat i l’expressió artística.

La meva primera immersió en el món de l’art va ser a través de la música. Des de ben petita, la música ha estat una part integral de la meva vida. Sembla que vaig néixer amb una connexió innata amb les lletres i les cançons, ja que, fins i tot abans de saber parlar bé, podia recordar les lletres de les cançons que sentia. Aquesta relació amb la música em va oferir una eina poderosa per a la memòria i l’expressió personal. Cantar es va convertir en una manera de buidar la ment de l’estrès, recuperar la positivitat i connectar amb mi mateixa. La música ha estat una teràpia que he utilitzat al llarg de la vida per gestionar les tensions i les emocions, i fins i tot per a la memorització d’informació.

L’educació artística dins de l’aula va començar a una edat molt jove, quan vaig ingressar a l’escola als 3 anys. Encara que no recordo molts detalls d’aquesta època, sí que recordo que l’art es presentava com una activitat lúdica i sense judicis. Aquest enfocament em va permetre gaudir de la plàstica de manera lliure i sense restriccions. Guardo amb orgull dos autoretrats que vaig pintar als 3 anys, i, tot i ser imperfectes des d’un punt de vista tècnic, transmeten coses importants. Aquests primers contactes amb l’art van ser llibertadors i, de fet, encara els conservo penjats a la meva habitació.

A la primària, vaig continuar experimentant amb l’art a través de projectes com la creació d’un calendari inspirat en diferents pintors. Aquestes activitats em van permetre explorar estils i tècniques de manera lliure i emocionant. Els quadres que vam crear durant aquesta època continuen penjats a casa meva, recordant-me les emocions i la llibertat que em van proporcionar.

No obstant això, a mesura que vaig avançar en els cursos superiors, la meva relació amb l’educació artística dins de l’aula va canviar. Vaig començar a sentir la pressió per aconseguir la perfecció i adaptar-me a un estil específic. Com no era una dibuixant experta, em vaig veure subestimada i els meus treballs no eren valorats. Aquesta experiència va fer que perdés interès i ganes d’aprendre en l’àmbit de la plàstica. Vaig arribar a pensar que no sabia dibuixar i vaig abandonar aquesta forma d’expressió artística.

Pel que fa a la música a l’escola, vaig iniciar els meus estudis de música quan només tenia 4 anys. Les meves mestres de l’educació infantil van notar la meva ràpida capacitat per relacionar conceptes i em van recomanar inscriure’m a l’escola de música. Vaig començar amb classes de solfeig i, als 5 anys, vaig començar a tocar el violí. Vaig gaudir de l’aprenentatge musical i em vaig aprofundir en aquesta àrea. Tot i això, la pressió per adaptar-me a l’estil de música clàssica em va fer sentir rígida i, en ocasions, vaig experimentar autoritarisme per part dels meus mestres. Tot i això, vaig continuar estudiant i desenvolupant les meves habilitats musicals.

A la primària, també vaig tenir l’oportunitat de provar altres formes d’expressió artística, com la creació de poemes i el teatre. L’activitat de la “bústia dels poemes” em va permetre explorar la poesia de manera lliure i col·laborativa. El teatre em va oferir la possibilitat de representar i interpretar personatges, fent que la creativitat flueixi. A més, vaig participar en activitats extraescolars a l’escola, com l’expressió corporal, on podia explorar els moviments, la música i la improvisació.

Quan vaig arribar a l’adolescència, vaig continuar els meus estudis de violí i vaig ingressar al conservatori. Aquesta etapa va ser desafiadora, ja que l’exigència acadèmica i l’equilibri amb els estudis escolars em van posar a prova. Vaig sentir la pressió per complir amb les expectatives dels mestres, que sentía injustes, ja que m’exigien més que a la resta d’estudiants per ser mes gran. Aquestes pressions van afectar la meva relació amb la música. Els mestres em demanaven més dedicació del que podia oferir, ja que necessitava dedicar temps als meus estudis acadèmics per aconseguir accedir al grau de Biotecnologia. Això va generar tensions i les classes que abans gaudia, es van transformar en reganyines i pressions per part del professors. Vaig deixar el conservatori i em vaig centrar en els meus estudis acadèmics.

No obstant això, la meva passió per la música no va desaparèixer. Vaig continuar tocant el violí com a membre d’orquestra, on vaig retrobar la meva joia per la música. La participació en orquestres em va permetre gaudir de la música sense les pressions acadèmiques i vaig tenir l’oportunitat de treballar amb directors talentosos i explorar una àmplia gamma de gèneres musicals.

La meva relació amb la música va ser influenciada de manera significativa pel meu pare, qui també va ser un apassionat i va aprendre a tocar la guitarra de manera autodidacta. Tot i no saber llegir partitures, va aconseguir dominar l’instrument i va ser un gran exemple per a mi. Seguint els seus passos, vaig aprendre a tocar la guitarra de manera autodidacta i aviat es va convertir en una part important de la meva vida. Les nits de nadals i les reunions familiars sovint estaven acompanyades de cançons i melodies interpretades a la guitarra. També vaig compartir molts moments especials amb amigues, quan ens ajuntàvem per cantar, riure i gaudir de la música. Aquesta connexió va ser fonamental per a la meva educació musical i va enriquir la meva apreciació per les arts i la música com a part vital de la meva vida. La música segueix essent una part integral de la meva vida. Tot i que he deixat enrere les aspiracions professionals, continuo tocant el violí i explorant altres instruments.

En resum, la meva educació artística ha tingut un impacte profund en la meva vida. Mentre que les arts plàstiques van ser una font d’inspiració i llibertat en la meva infància, la música va ser una passió que va experimentar diferents fases i desafiaments al llarg de la meva educació. Avui en dia, segueixo buscant formes d’expressió artística que em permetin gaudir de les arts sense la pressió de l’acadèmia, mantenint una connexió constant amb el món de l’art i explorant noves formes de creativitat. Tot i que la meva relació amb l’art ha passat per canvis i reptes, la seva importància en la meva vida roman inalterada, i continuo apreciant i valorant les arts com una part fonamental de la meva identitat i la meva expressió personal.

Em saben greu algunes actituds que veig per part de pares i mares amb relació als seus fills en alguns casos de la vida quotidiana. Aquell moment en el qual els infants es troben en un ambient “d’adults” on no hi ha lloc per les seves inquietuds i ganes d’estímuls se’ls ofereix algun dispositiu (mòbil, tauleta, consola…,) que, al cap i a la fi, l’únic que fa és ocupar la seva ment sense aportar cap valor, o pocs, al que estan fent i això em fa entristir. En aquestes situacions en el meu cas se m’oferia un full en blanc i un bolígraf perquè així fes córrer la meva ment a la velocitat del traç amb el qual estava dibuixant i avui dia puc donar les gràcies als meus pares per haver-ho fet així. D’aquí en va sorgir el meu jo artístic que considero que sempre l’he portat dins meu tot i que en alguns moments ha brillat més que altres.

Sempre he tingut la inquietud de dibuixar i plasmar el que passa per la meva ment en un paper, quan era petit les meves representacions eren constants i com que tampoc tenia gaires més formes de distreure’m quan estava a casa aquest temps el dedicava a fer això. Dibuixava de tot, tot el que veia, des d’animals fins a paisatges, des de personatges imaginaris fins a grans vaixells pirates i des de persones a representacions més abstractes. Aquesta passió per al dibuix i l’expressió gràfica es va augmentar amb l’arribada de l’ordinador a casa, vaig descobrir un programa anomenat paint que diuen que és el preludi als programes més sofisticats de disseny per a tota persona que es vol dedicar a l’expressió gràfica. Sempre m’ha fet mandra pintar i aquest programa em facilitava aquesta part del dibuix, potser les representacions van deixar de ser el que eren, ja que no és tan senzill dibuixar amb un ratolí, però el resultat era ple de vida i de color.

Una altra cosa que puc agrair de l’experiència que vaig tenir de ben xic és la motivació per la lectura que se m’ha transmès. Quan cada dimarts anava al taller de lectura de la biblioteca se’m il·luminaven els ulls i un cop acabat sempre havia d’aguantar el mateix comentari de la persona de la recepció: Jep, ja saps que no et pots emportar més de 4 llibres de cop a casa! Sant Jordi i sobretot els jocs florals també era una època de l’any que m’encantava, aquí el meu jo va també generar una passió per l’escriptura. Durant aquest certamen vaig tenir la meva primera experiència redactant un text narratiu en format prosa, no tenia gaire interès per la poesia, i resulta que vaig resultar-ne guanyador, aquest any i juraria que la majoria d’anys següents que hi vaig participar. Però els meus textos no quedaven reduïts només a aquest període de l’any sinó que anava redactant històries creant personatges imaginaris que mencionaria, però em fa vergonya fer-ho i sobre representacions que feia mentre jugava. Enllaçant la passió de la qual us he parlat anteriorment també dibuixava còmics, il·lustracions per a les meves històries i en dissenyava la portada.

Aquestes dues aficions diria que són les que més pes han tingut al llarg de la meva trajectòria artística i en la major part les he après de forma autodidacta. Tot i això, sí que en el cas del dibuix havia seguit manuals que m’indicaven com fer depèn de quina textura o representació més realista i en el cas de l’escriptura i la lectura la meva família hi ha tingut molt a veure en la meva millora així com les docents de llengua que vaig tenir de jove i que s’esforçaven per tal que potenciés les meves habilitats en l’expressió escrita. Arribats a aquest punt, però una persona ja es va fent gran i decideix invertir el seu temps en altres coses que li generen noves inquietuds i això és el que em va passar a mi deixant més de banda aquestes activitats per centrar-me en altres.

Uns anys més endavant recordo que em vaig apuntar a una assignatura a l’escola que em va cridar l’atenció, aquesta es deia edició de vídeo. Sempre m’havia plantejat com es feien les produccions de cinema o en algunes sèries i em va resultar interessant tot i que també tenia el temor que una docent més desmotivada es fes un fart d’explicar teoria sobre aquest camp i que no féssim res pràctic. Això, però va resultar ser el contrari, la teoria que fèiem la trobava realment molt interessant i la meva motivació es va disparar quan se’ns va proposar de fer una composició audiovisual aplicant tot el que havíem après a l’assignatura com a tasca final. Vaig estar uns dies a casa trencant-me el cap per saber que podia representar fins que vaig trobar la idea perfecta, en aquell moment m’agradava molt jugar amb els blocs de Lego, així que vaig pensar que faria una pel·lícula sobre un partit de futbol amb aquestes joguines mitjançant una seqüència de fotogrames per tal de representar-ne el moviment. El resultat va ser tot un èxit, vaig treure la millor nota de la classe, em vaig quedar sorprès del que havia aconseguit crear (en aquells moments això només ho veia en vídeos de Youtube) i vaig poder-me familiaritzar amb el primer editor de vídeo que vaig fer servir, el Windows Movie Maker, bàsic però suficient.

A partir d’aquí vaig començar a iniciar-me en el vídeo, continuava fent representacions amb Lego, tot i que més endavant me’n vaig cansar a causa de la gran feina que és anar fent aquestes seqüències. No ho vaig deixar de banda, però i vaig continuar fent composicions audiovisuals, però es basaven més en ximpleries i experiències que vivia amb les meves amistats o edicions sobre esports, sobretot fent èmfasi en el tenis i l’escalada. Però al final com bé vaig anar perdent el gust per l’escriptura i el dibuix aquesta afició també es va anar apagant. Durant aquest temps fins ja ben entrada l’adolescència encara feia coses en l’àmbit artístic, però no ho feia amb tanta freqüència com abans.

Durant la meva etapa de Batxillerat també considero que es va donar un punt d’inflexió a la meva trajectòria artística, aquest succés cal dir que va estar a punt de portar-me a estudiar el grau d’història de l’art tot i que al final això no va acabar passant. Dintre de les optatives que hi havia a l’itinerari que havia escollit hi havia la d’història de l’art que em cridava bastant l’atenció i la professora sabia que estava molt entesa sobre aquest camp. Recordo que durant les setmanes d’exàmens hi havia dos dies que només en teníem un en comptes de dos, aquests eren quan tocava examen d’història i història de l’art, ja que eren considerades les assignatures que tenien un temari més dens, però a mi m’anava perfecte perquè estava tan atent a classe que al moment d’estudiar el meu esforç era mínim perquè ja ho sabia tot. En aquesta assignatura podíem veure moltes representacions artístiques diverses, però la que més em va apassionar, sorprenentment, va ser l’arquitectura. M’agradava observar els edificis, veure’n les formes, les característiques que l’atribuïen a un estil gòtic a diferència del barroc i la història que hi havia darrere de la seva construcció.

La decepció, però me la vaig emportar quan vaig començar la universitat. Vaig escollir el grau de publicitat i relacions públiques pensant que així podria desenvolupar les habilitats del meu jo creatiu i el disseny, però els números, l’economia i el màrqueting es van endur per davant els somnis que havia dipositat en aquests estudis. Les poques hores que fèiem de disseny gràfic eren les úniques que em reconfortaven una mica tot i que considero que eren molt insignificants i que eren molt superficials amb relació a totes les possibilitats que ofereix el disseny, i per això una gran part de coneixements que tinc en aquest àmbit els he obtingut de forma autodidacta o mitjançant cursos de Domestika.

Aquesta és, a trets generals, la meva trajectòria artística fins a l’actualitat. No he tingut excessiva formació, però les meves inquietuds han resultat ser tan grans que al final considero que he après moltes coses i que em puc expressar de diverses formes en l’àmbit artístic de forma bastant bella i creativa. No he fet gaire esment de la música, ja que com a persona no l’he practicat en excés, vaig fer uns anys d’estudi de guitarra i puntualment en l’actualitat toco l’ukulele. Tot i això, considero que sense aquesta la meitat de les coses que he explicat anteriorment no haurien succeït, ja que per mi és el motor que em mou en el meu dia a dia i sense ell no podria viure.

Actualment, encara perpetuo aquesta passió per l’art, tot i que no tinc el temps que desitjaria per dedicar-hi. Durant el meu temps lliure em podeu trobar fent un disseny a través d’alguna eina de l’ordinador, fent una representació artística mitjançant el dibuix i les aquarel·les o fent una edició de vídeo sobre viatges, aventures o escalada. Encara em queda molt de camí per recórrer en aquest món artístic i quin gust poder-ho compartir!