D’acord amb la línia del registre anterior, he seguit analitzant els impediments que les grans superfícies de compra del meu barri residencial imposa a persones de diferents habilitats o condicions. Amb aquest motiu, he analitzat les eines que ofereixen les superfícies, tant a petita com a gran escala, d’un barri residencial normal als clients potencials que puguin tenir, tot això amb l’objectiu de conèixer si s’adeqüen a les necessitats de tots.

El dispositiu més bàsic i imprescindible per poder fer l’acte de la compra és el carro de comprar.  Després d’analitzar un seguit de botigues,  constato que cap no compta amb adaptacions per als usuaris que les puguin requerir.  Tots ells s’ajusten únicament als cànons de mesura més habituals, deixant de banda aquelles persones que, per qualsevol raó, puguin no complir-les. En aquest sentit, algú que presentés una discapacitat física que afectés directament la seva altura, tindria dificultats per dur a terme un acte tan natural i tan normal com ho és per a tothom comprar. 

Com és possible que els supermercats no comprenguin el concepte de discapacitat en el sentit complet? Per què se’ls segueix marginant i apartant de la societat fins als actes més rutinaris i necessaris per a la vida? Quan serà el dia que tots tinguin un accés equitatiu a la compra?

https://drive.google.com/file/d/1pM7Y7iMU3QRRoZsImISp6BSitmd7ISvg/view?usp=drive_link

Bon dia a tothom!

A continuació, us adjunto el document en el qual hem treballat de forma cooperativa: Ariadna Castaño, Montserrat Martínez, Gemma Pujadas, Clàudia Salvador, Maria Vázquez i Pau Villena.