En aquest vídeo hi podeu trobar el muntatge final del meu recorregut al llarg del repte i les meves reflexions sobre els conceptes límit, frontera, diferència i alteritat.
Desitjo que us agradi i que us permeti coneixe’m una mica més.

Enllaç: https://drive.google.com/file/d/1_Fxl1cdGIHxD6sxlp3A_kAlLZtIcjgC8/view?usp=drive_link

Prejudicis i identitat

Sense adonar-me’n, aquesta seqüenciació de registres que suposa el Repte 3, ha esdevingut un viatge. 

En el meu cas, un viatge per aprofundir en la identitat del territori i, especialment, de les persones que en formen part. Arribats a aquest punt, dins el meu cap sorgeix una pregunta:

Què és allò que fa de Roda de Ter, i concretament la seva gent, res únic? Quins són els seus trets diferencials?

Per contestar aquesta pregunta, crec que hem d’establir unes bases teòriques.

Hay una relación de reciprocidad entre territorios, identidades y fronteras: son expresiones que utilizamos en plural como construcciones políticas y sociales de los lugares y sentidos. De esta manera, las fronteras son espacios de condensación de procesos socioculturales (Grimson, 2005). 

Si seguim les argumentacions de Grimson, té sentit que com a resultat d’observar l’entorn (en aquest cas el territori) i les fronteres que s’hi generen, arribem a la qüestió de la identitat.

Però per entendre d’una manera més profunda què és i com es genera la identitat, hem de visitar altres autors.

Segons Rifà (2023), les identitats (culturals) són canvi, creen pertinença i diàspora, són localització, multiplicitat i transformació, així com també generen inclusió i exclusió. La identitat es construeix a través de la diferència, requereix d’un exterior i necessita d’un/a altre/a, per a consolidar-se.

D’aquesta manera, segons Rifà, per construir identitat necessitem la diferència, com a contraposició al “jo” i per establir un “ells” dins del discurs identitari. Per altra banda, la identitat presenta també una naturalesa dual, que pot ser transformadora o integradora, però també pot fomentar l’exclusió i fins i tot la diàspora.

En relació amb aquesta darrera idea, els meus intents d’enregistrar i documentar allò que m’envolta, m’han portat a parlar amb molta gent diferent, de cultures i creences heterogènies i que m’han ajudat a copsar un sentiment i una actitud que crec que està molt lligada al concepte d’identitat i especialment d’alteritat. La societat té prejudicis.

La creació conjunta com a societat d’aquesta identitat, va molt lligada a l’alteralitat, que podem definir com la concepció de les altres persones com a diferents de la mateixa identitat.

Si aquesta identitat no abraça la diferència i l’assimila, els prejudicis la transformen en una barrera i una frontera difícil de penetrar.

Des del meu paper d’observador “extern”, contemplo amb tristesa que la multiculturalitat de la societat ( recordem que Roda de Ter ha acollit diverses onades migratòries en les darreres dècades), no s’està traduint en un intercanvi cultural positiu, o en un enriquiment de les idees. 

Cada vegada més, aquestes identitats diverses es tanquen en si mateixes, ignorant la diferència i assolint la categoria de gueto cultural i social. 

Com a societat no estem sent capaços d’integrar aquestes altres identitats de manera satisfactòria. Una prova tangible de tot plegat és l’absència de la comunitat migrant, amb capacitat de vot, a les passades eleccions de Catalunya. Simplement, no senten que en formin part.

Fronteres i identitat

Durant aquesta difícil tasca d’enregistrar l’entorn que em rodeja i d’intentar abastar els diferents límits que presenta, penso que la dimensió social i política i tot l’entramat de relacions entre les persones que en formen part, son part fonamental per poder entendre aquest mateix entorn que analitzem.

Gergen (1973), ja en reflexiona quan ens remet al caràcter històric i cambiant de les societats i dels sentits i significats que atorguem a aquestes realitats. Segons Gergen, aquests significats incideixen en la manera en la qual comprenem i conformem el nostre entorn.

Quan analitzo allò que m’envolta, posant la mirada en la societat, no puc evitar adonar-me de la gran diversitat cultural que els moviments migratoris han generat a Roda de Ter. Inevitablement, la multiculturalitat em porta a pensar en la identitat i com aquesta es relaciona amb els límits i les fronteres que vull trobar.

Tal com explica Grimson (2005), existeix una relació de reciprocitat entre territoris, identitats i fronteres. Són expressions que utilitzem com a construccions polítiques i socials de llocs i sentits. 

Per tant, les fronteres esdevenen espais de condensació de processos socioculturals que permeten unir i separar el que és simbòlic i material.

Per aquesta raó, cada identitat, en certa manera estableix una frontera que delimita allò que representa el “nosaltres” i ho contraposa a “ells”, creant de fet, una petita frontera.

Penso que un dels llocs que permet prendre consciència d’aquesta multiculturalitat i de l’existència d’aquestes identitats en un territori, és l’escola. Per aquest motiu, vaig decidir observar i registrar a través d’esbossos, la realitat social de l’entorn.

Esbós 1

Com apunta Jenkins (1996), les identitats es conformen en el marc de les relacions que establim amb els altres. Són part inherent a la interacció social, la qual cosa significa que sense identitat no hi hauria societat.

Tanmateix, resulta paradoxal com a vegades aquesta mateixa identitat esdevé el catalitzador per a actituds com el racisme o la discriminació de gènere que semblen trobar-se molt lluny de la construcció de la societat.

Stuart Hall (2010), ens diu que un efecte de la identitat és la marca de fronteres entre un jo, un nosaltres i els altres, resultant d’una diferenciació a partir de marques culturals distintives.

Analitzant l’evolució de la piràmide demogràfica del territori, resulta evident l’envelliment de la població en els darrers anys. Aquest fet em porta a reflexionar sobre l’evolució de la identitat a través del temps.

Com canvia la nostra identitat al llarg de la vida? Reforça les fronteres del jo, nosaltres i els altres, que apuntava Stuart Hall? Ens fa propensos als prejudicis o és al contrari?

Esbós 2

Fotografies a cau d’orella

Quan ens plantegem la tasca d’explorar i representar el nostre entorn, és inevitable arribar a la mirada. Aquesta manera d’interpretar el món que paradoxalment, pot fer que ens centrem excessivament en la dimensió visual del que percebem, deixant de banda els altres sentits. En certa manera, Berger ja ho manifesta al seu llibre Modos de ver de 1972, quan diu “La vista es la que establece nuestro lugar en el mundo circundante”

Tanmateix, altres autors com Toop, qüestionen aquesta afirmació i defensen que els altres sentits poden proporcionar una resposta més integral.

És per això que en aquest nou registre, he decidit centrar-me en en el so, com a eina, per tal d’intentar conformar una mena de paisatge sonor (terme proposat per Raymond Murray) i que crec que em permetrà descriure el meu entorn, d’una manera més tridimensional i complexa, a la vegada que em possibilitarà confrontar realitats amb immediatesa transparència. 

Els ambients enregistrats són veritables i no han sigut alterats per la meva mirada. En aquest sentit, una imatge pot ser molt més susceptible de ser manipulada pel seu autor, encara que sigui de manera inconscient.  

La meva intenció amb aquests registres, és poder confrontar diferents realitats del meu entorn, que l’identifiquen, però que generen reflexions.

Registre 1: Natura 

Aquest extracte ens permet formar part de l’ecosistema del riu. Ha estat enregistrat a 300 metres de casa meva i, tanmateix, ens situa en un ambient molt allunyat de l’ésser humà.

Registre 2: El riu

Hem avançat 100 o 150 metres i sentim la remor del riu i la força de l’aigua, però també, de fons comencem a notar la presència urbana del trànsit.

Registre 3: La ciutat

Només 50 metres ens separen del registre anterior, però el paisatge ha canviat de manera dramàtica. No hi ha natura ni riu, només tecnologia.

Registre 4: L’escola

Hem caminat 2 minuts i ara l’escenari és ben diferent. Al costat del soroll ensordidor del trànsit, els sons provinents d’una escola.

Registre 5: Civilització

Finalment, la darrera fotografia sonora ens parla de civilització, d’organització social. Les campanades que marquen el pas del temps. També s’hi ha colat la natura, recordant el cant dels ocells del primer registre, però aquell altre paisatge sembla ara un altre món.

Quan confrontem dos paisatges com són el de la natura i el trànsit, prenem consciència de manera instantània de com som capaços de modificar l’entorn de manera tan dramàtica. 

Crec que aquesta confrontació ens mostra com és d’important repensar la nostra relació amb l’entorn urbà i natural, i a la vegada em permet fer servir el so com un element fonamental del paisatge, que en aquest cas ens ha ajudat a entendre l’espai sense imatges.

Referència bibliogràfica

Llorca, J. [Joaquín]. (2017). Paisaje sonoro y territorio. El caso del barrio San Nicolás en Cali, Colombia. Revista INVI, 32(89), 9–59.

Els límits de les nostres creences

Fa unes setmanes, el poble es va despertar amb un petit acte reivindicatiu, vandàlic fins i tot, que em va fer pensar en la manera en la qual els nostres sistemes de creences, les nostres posicions polítiques i la nostra manera d’entendre la societat interactuen i fins i tot col·lideixen amb les dels altres.

Ja fa gairebé un any que visc a Roda de Ter i des del primer moment, va quedar clar que existeix un suport majoritari al moviment per la independència de Catalunya.

És molt habitual veure mostres d’aquest suport en balcons, murs i darrerament en estelades, penjades als fanals d’entrada al poble, possiblement amb el vistiplau de l’ajuntament.

Doncs bé, fa uns dies van aparèixer totes aquestes banderes vandalitzades, per algú que es va dedicar a pintar-les, mostrant clarament el seu desacord. Aquest fet em va fer dirigir la mirada cap a un conflicte que, fins a aquell moment no havia considerat. Llavors vaig veure que existeix una lluita entre dues parts, però clarament una d’elles existeix per destruir allò que la primera construeix.

Quin és el límit de les meves creences si em dedico a oposar-me, de manera destructiva a l’altre? És una actitud tolerable? Tolerant, és evident que no. És legítim reaccionar de manera agressiva a l’expressió d’una voluntat política?

Els límits de la llibertat individual també són fronteres que detecto dins el meu entorn i d’alguna manera, aquesta activitat m’ha ajudat a adonar-me que sovint només fa falta un canvi en la manera com percebem les coses per descobrir noves capes en les relacions socials i la dimensió política que tots tenim i que formen part del nostre entorn.

https://drive.google.com/drive/folders/1YqIOn0NFef3D9yPKiNrclN7YpStLdXPO

La primera frontera

Després de llegir els recursos que tenim a la nostra disposició, he pogut reflexionar sobre les diverses fronteres, petites i grans, evidents o subtils que conformen l’entorn que m’envolta. Aquests límits, que no sempre esdevenen una barrera física, comencen a revelar-se en el mateix moment en el qual dirigim la mirada.

En aquesta entrega, vull parlar d’un element dins el meu entorn, tan evident que és impossible obviar-lo. Em trobo a la població de Roda de Ter, i com no pot ser d’una altra manera, condiciona de manera molt decisiva la manera com ens relacionem amb aquest entorn.

La primera frontera és una tangible i física, el riu travessa el territori i divideix la població que es troba a banda i banda. No és el mateix viure a una banda o a una altra del riu. Existeixen connotacions socials i econòmiques que afloren en funció de la ubicació d’una persona. El riu divideix barris, i per comparació estableix zones bones on viure i zones que no ho són tant.

El Ter és font de vida i la gran varietat de flora i fauna que s’hi aplega al seu voltant així ho demostra. També és un nexe social, ja que és punt de trobada per a famílies i amics o pescadors.

La manera com el riu vertebra el territori i com els seus habitants ens distribuïm en funció d’aquest, prova que es tracta d’una gran frontera en l’entorn. Tot i això, hem après a sortejar-la i la presència de diferents ponts connecta els diferents barris, però la barrera social, cultural i econòmica, no tan tangible com el propi riu, ens manté a banda i banda. Una actitud apresa a través dels anys, la tradició i el nostre sistema de creences.

https://drive.google.com/drive/folders/1g-POLbIHBVIAuob2mAHWMeIQpSkosF-1

Bona nit a tothom!

Amb motiu de la compleció del projecte, he volgut submergir al receptor en la realitat que han d’afrontar centenars de milers de persones en el seu dia a dia.

Les temudes barreres invisibles, que tan a simple vista estan.

Això és doncs que, a pensar en l’accessibilitat per a persones amb discapacitat, la majoria de les persones només són capaces de veure les solucions per als problemes més comuns, com podrien ser-ho les rampes per a les persones amb mobilitat reduïda, o l’escriptura en braille per a les persones amb dificultats visuals.

Tal com indica la secció cinc de l’article catorze del Reial decret 193/2023, de 21 de març “en tot cas es garantirà a les persones amb discapacitat l’accessibilitat en l’accés a la informació sobre el tractament de les seves dades personals i en l’exercici dels drets que els reconeix la normativa sobre protecció de dades de caràcter personal”.

No obstant això, i malgrat estar recollit en la llei i estar penat en cas d’incompliment, encara hi ha obstacles que impedeixen que la gent pugui exercir la seva vida de manera “normal”.

Al llarg del projecte s’han pres proves en diferents registres que ajuden a visibiltzar les diferents barreres que enfronten les persones amb qualsevol tipus de discapacitat en la meva pròpia ciutat de residència, que proven que això no es porta ni molt menys a cap. 

Així doncs, aquesta registre final es basa en la combinació de sons i imatges per a arribar a la consciència de l’espectador. Els diferents aspectes de les disciplines artístiques són eines que es porten utilitzant segles per a posar de manifest els defectes de la societat. De la mateixa manera, l’ús d’aquests mateixos diferents registres garanteix que qualsevol persona pugui entendre el missatge que vol donar-se a conèixer: l’experiència és accessible per a tots els públics sense importar les condicions que puguin presentar. A més, les diferents exposicions estan fetes per a complir el punt de vista dels qui sofreixen d’aquesta discriminació social.

Si en el moment de la planificació es van tenir en compte les mesures necessàries per a poder integrar a totes les persones en la societat i atorgar-los les mateixes oportunitats, hi hauria una tassa de discriminació molt de menor cap a aquest col·lectiu i al mateix temps s’evitarien les posteriors modificacions necessàries per a complir amb la normativa vigent.

Això inclou la creació d’espais, de productes, continguts usats en el dia a dia i que determinen la qualitat de vida de les persones. 

Perseguir l’accessibilitat universal és un repte que en ple segle XXI hauria de ser més fàcil que mai aconseguir aconseguir. De manera que, en aquest registre us convido a connectar amb les barreres/fronteres localitzades a la meva ciutat per desenvolupar l’empatia que tantes vegades no tenim i animar-vos a alçar la veu per aquells que són marginalitzats i que no són escoltats per les grans corporacions.

Ara és el moment de començar a fer els canvis per solventar una situació que mai no hauria d’haver-se esdevingut.

video-output-A2530408-737A-4A69-B6F7-07A5840D316C

Referències bibliogràfiques:

Real Decreto 193/2023, de 21 de marzo, por el que se regulan las condiciones básicas de accesibilidad y no discriminación de las personas con discapacidad para el acceso y utilización de los bienes y servicios a disposición del público (2023, 22 de març). Boletín Oficial del Estado, pàg 42707-42725.

https://www.boe.es/eli/es/rd/2023/03/21/193

ACTIVITAT 3. COM VEIG A TRAVÉS DELS MEUS ULLS MANRESA?

Manresa, una ciutat que revela les fronteres invisibles que marquen les nostres vides quotidiana. A través d’aquesta activitat, hem posat el focus en l’alteritat, la diferència i els límits que configuren el nostre entorn. Aquesta mirada crítica ens ha convidat a reflexionar sobre com les diverses posicions de privilegi condicionen les nostres relacions i dificulten la construcció d’una societat veritablement democràtica i horitzontal.

En aquesta immersió a la realitat manresana, hem descobert com les fronteres no només són demarcacions geogràfiques, sinó també socials, físiques, identitàries i relacionals. El teixit de la ciutat revela les desigualtats i les barreres que limiten l’accés a certs espais, activitats o oportunitats. És a través d’aquesta mirada crítica que prenem consciència de com alguns ciutadans transiten més còmodament que altres, com les barreres existents en l’entorn condicionen les interaccions i com es creen fronteres que segreguen i exclouen.

L’alteritat i la diferència, lluny de ser simples conceptes abstractes, es manifesten de manera tangible en els diversos escenaris de la nostra ciutat. Hem après a identificar les fronteres com a barreres, però també com a ponts que poden connectar diferents realitats i contribuir a la construcció d’una societat més inclusiva.

Com destaquen Liliana Kremer i altres (2018), pensar en torn a les fronteres és una eina clau per entendre els processos socioculturals. Així, el nostre registre no només presenta diferents espais i activitats, sinó que proporciona una visió crítica de com aquests poden reforçar o desafiar les desigualtats. Amb aquesta perspectiva, aspirem a contribuir a una reflexió més profunda sobre la manera com vivim i compartim la nostra ciutat, amb l’objectiu de fomentar una educació orientada a la justícia social i a la igualtat d’oportunitats.