Debat0el Relat sobre l’educació artística rebuda durant l’escolaritat
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Hola Jep! El teu comentari al meu post m’ha despertat molta curiositat i és per això que he decidit llegir-te, i que bé! M’ha agradat fer-ho i saber una mica més de tu i de la teva relació amb l’art.
Sense conèixer-te sembles una persona molt creativa. Em sembla superinteressant com sent petit vas saber ajuntar dues de les teves “passions”, escriptura i dibuix, i poder crear un “producte” final com és un còmic. Déu n’hi do!!
És una pena que amb els anys ens oblidem de com és d’important continuar creant i utilitzar el cervell de manera creativa, potenciar la creativitat en tots els nostres entorns, etc., no crec que sigui culpa nostra sinó de la vida adulta que diu “només dibuixen els nens” o “ja no ets un nen per estar dibuixant”. Tot i que penso que això està canviant, crec que no hauríem de deixar de dibuixar mai.
Em fa gràcia el que comentes de la carrera perquè a mi les assignatures que més m’agradaven també eren les de disseny gràfic i realment eren molt poques hores… però bé les gaudia igual! I un aplaudiment per Domestika que acull a quantitat d’artistes segurament semifrustrats sense temps per fer coses artístiques en el món real perquè de nou, la vida adulta no ens deixa les hores.
Si algun dia tornes a fer un còmic, m’encantaria llegir-lo!!
Seguim,
Mar.
Hola Josep, he de confessar que la imatge de portada que has utilitzat m’ha portat a llegir el teu comentari. Considero que les eleccions diuen molt de les persones i del que hi ha al darrere d’aquestes, en llegir el teu comentari he pogut comprovar que no m’equivocava. El teu relat demostra una gran sensibilitat de tot el que has viscut els darrers anys. Jo vinc del món de Comunicació Audiovisual i, en aquest sentit, he tingut una mica més d’opcions a l’hora de desenvolupar les meves habilitats artístiques. Així i tot, aquestes no m’han servit per desenvolupar una ampla trajectòria en aquest sentit, així que no t’amoïnis, ningú dels dos ha experimentat aquesta sensació de plenitud que buscàvem. No obstant això, tal com dius, les teves inquietuds han resultat ser més grans que qualsevol formació, i, aquest és el punt de partida de qualsevol gran artista.
De segur que els teus futurs alumnes gaudiran de tot allò que els pots aportar diferent de la resta, tal com ho he apreciat jo amb el teu discurs, de segur, ho sabran fer ells.
Hola Josep,
M’ha agradat molt llegir el teu relat tant pel que dius com per la forma d’expressar-ho.
Estic molt d’acord amb tu quan dius que cada cop costa més veure un nen amb un full i un llapis de colors dibuixant pel simple fet de fer-ho. Per mi el fet de dibuixar, per un nen o una nena, ès una forma inconscient d’expressar-se, de aprendre a fixar-se en els detalls i de anar poc a poc descobrint el món.
A mi de petita sempre em va agradar molt dibuixar. Mai vaig tenir molta traça, per això al començar l’escola la pressió de haver de fer-ho perfecte em va suposar molt frustració, ja no gaudia i així se’m van passar les ganes de pintar.
M’has fet recordar que mentre tu descobries el paint, jo vaig descobrir el photoshop. El meu pare era dissenyador gràfic i em va ensenyar a jugar amb ell. Dic jugar perquè és com jo ho sentia. Gaudia fent muntatges, retocant fotos, creant mosaics.. Per mi el us de les tecnologies en va ajudar molt a no perdre tot el contacte amb l’art.
De fet crec que la tecnologia pot ajudar molt a apropar l’art a la gent en general.