Publicat per

Registre 3: Fronteres Creuades: Diàleg entre la Natura i l’Indiferència Humana

Registre 3: Fronteres Creuades: Diàleg entre la Natura i l’Indiferència Humana
Publicat per

Registre 3: Fronteres Creuades: Diàleg entre la Natura i l’Indiferència Humana

L’obra que presento l’he realitzat en les caminades fetes aquesta setmana pels senders de Cingles del Bertí a prop de casa meva.…
L’obra que presento l’he realitzat en les caminades fetes aquesta setmana pels senders de Cingles del Bertí a prop…

L’obra que presento l’he realitzat en les caminades fetes aquesta setmana pels senders de Cingles del Bertí a prop de casa meva. La natura em fascina i ara en tardor, ens mostra una varietat de colors i textures impressionant. Vaig recollir fulles caigudes, branques i fins i tot plomes suaus que el vent havia deixat al meu camí. Però al costat d’aquests regals de la terra, vaig trobar també testimonis del pas dels humans. Vaig recollir paquets de tabac, llaunes, plàstics i mocadors usats, un record trist de la indiferència humana cap a l’entorn.

La juxtaposició de la bellesa natural amb les deixalles humanes demana una reconsideració de la responsabilitat col·lectiva. Cada peça de brossa representa una frontera creuada, un límit no respectat en l’entorn que compartim. L’alteritat, també és present en aquest quadre. La natura és l’altre que sovint no reconeixem com a part essencial de nosaltres mateixos, i això ens permet distanciar-nos de la natura que ens envolta i no adonar-nos de les conseqüències de les nostres accions. Els humans, embrutem la natura que hauríem d’estimar i protegir.

Aquesta obra, per tant, no només crida a una reflexió sobre l’impacte ambiental dels nostres hàbits de consum, sinó també sobre com percebem i interactuem amb el que considerem diferent o aliè a nosaltres. La brossa, una vegada útil i ara descartada, ens recorda que tot el que ens envolta té valor i mereix respecte. Ens impulsa a repensar com els conceptes de límits, fronteres, alteritat i diferència afecten no només la nostra conducta individual sinó també la col·lectiva, i com aquesta conducta pot ser canviada per aconseguir un futur més sostenible i inclusiu. En definitiva, aquesta obra m’inspira a replantejar aquests límits per construir un món on la natura no sigui una víctima del nostre pas, sinó una companya.

Fes click per veure les creacions.

Imatge 1: Natura i consum

 

Imatge 2: Cicatrius urbanes

 

Imatge 3: Desordre natural.

 

Imatge 4: Tonalitats de tardor.

Debat0el Registre 3: Fronteres Creuades: Diàleg entre la Natura i l’Indiferència Humana

No hi ha comentaris.

Publicat per

Registres 3

Registres 3
Publicat per

Registres 3

Por fin estaba libre de cargas, emancipado del sofocante mundo de sus padres y compañeros, un mundo de abstracción y seguridad y…
Por fin estaba libre de cargas, emancipado del sofocante mundo de sus padres y compañeros, un mundo de abstracción…

Por fin estaba libre de cargas, emancipado del sofocante mundo de sus padres y compañeros, un mundo de abstracción y seguridad y excesos materiales, un mundo en el cual se sentía fuertemente desconectado del puro latido de la existencia.

Així com defineix el protagonista de la pel·lícula “Into the wild” (1996) Christopher McCandles, és la forma de vida que rebutgen les persones que viuen en la natura. Persones que viuen més soles o en petits grups, sense tants estímuls artificials al seu voltant, sense un rumb definit i abraçant el nucli bàsic de l’ésser humà que és la seva passió per l’aventura. Totes aquestes afirmacions poden semblar complicades de comprendre perquè el nostre estil de vida ha canviat completament en fa uns anys, quan hi estavem més en contacte ja que encara no exisitien les metròpolis com a tal, i perquè també és la contraposició total a l’estil de vida que portem ara vivint en un entorn urbà.

No necesitas relaciones humanas para ser feliz, Dios la ha puesto a nuestro alrededor. Es en todo y en cualquier cosa que podemos experimentarla. Solo tenemos que tener el valor de volvernos contra nuestro habitual estilo de vida y comprometernos con una vida poco convencional.

Per tal de poder transmetre això mitjançant l’art vaig decidir en primer lloc d’endinsar-me en aquest entorn. Vaig escollir el bosc de Savassona, situat a l’espai natural de les Guilleries, un entorn que conec i amb el que hi tinc relació en varis aspectes. El fet de fer aquesta acció em va permetre poder experimentar algunes de les sensacions i vivències que perseguien el protagonista del film i Henry David Thoreau. Vaig estar pensant en formes de poder representar la naturalesa i vaig decidir regirme per una de les frases de Christopher McCandles:

“Cuando quieres algo en la vida, solo tienes que extender la mano y agarrarlo.” 

Així doncs vaig agafar fulles seques del bosc per tal de poder crear dues representacions en format de “collage”. Trobo que és una forma de poder donar forma i moldejar elements de la naturalesa per transmetre, comunicar i representar alguna cosa. En aquest cas he escollit representar una persona, l’homo naturalis que habita a la natura, i una flor, un element molt característic d’entorns naturals. A continuació adjunto les dues representacions que serveixen com a introducció al tema principal del meu projecte i que en els següents registres tractarem d’aprofundir-hi més.

       

Debat0el Registres 3

No hi ha comentaris.

Publicat per

Recull d’experiències

Publicat per

Recull d’experiències

Bon dia a tothom! A continuació, us adjunto el document en el qual hem treballat de forma cooperativa: Ariadna Castaño, Montserrat Martínez, Gemma Pujadas, Clàudia Salvador, Maria Vázquez i Pau Villena.   Lliurament de l'activitat 4 …
Bon dia a tothom! A continuació, us adjunto el document en el qual hem treballat de forma cooperativa: Ariadna…

Bon dia a tothom!

A continuació, us adjunto el document en el qual hem treballat de forma cooperativa: Ariadna Castaño, Montserrat Martínez, Gemma Pujadas, Clàudia Salvador, Maria Vázquez i Pau Villena.

 

Debat0el Recull d’experiències

No hi ha comentaris.

Publicat per

ACTIVITAT 3. REGISTRE 2. PLAÇA MAJOR

Publicat per

ACTIVITAT 3. REGISTRE 2. PLAÇA MAJOR

ACTIVITAT 3. COM VEIG A TRAVÉS DELS MEUS ULLS MANRESA? Bona nit companys i companyes, avui fem la segona entrada a aquesta…
ACTIVITAT 3. COM VEIG A TRAVÉS DELS MEUS ULLS MANRESA? Bona nit companys i companyes, avui fem la segona…

ACTIVITAT 3. COM VEIG A TRAVÉS DELS MEUS ULLS MANRESA?

Bona nit companys i companyes, avui fem la segona entrada a aquesta activitat que ens permetrà gaudir de la nostre part més creativa i reflexiva.

En aquesta segona entrada parlaré sobre la plaça major de manresa, incloent les seves barreres arquitectòniques i la seva alteritat.

Començaré per explicar que la  Plaça Major de Manresa és un lloc emblemàtic en el cor del municipi, amb una rica història i una vibració única que refleix l’essència de la ciutat. Aquesta plaça no només és un punt de trobada per als manresans, sinó també un testimoni de les barreres arquitectòniques que afecten la seva accesibilitat i que il·lustra la noció d’alteritat. Doncs, aquesta  amb les seves façanes ben conservades, cafeteries a l’aire lliure i botigues pintoresques, és un lloc que respira tradició i caràcter. El seu disseny urbanístic, datat en molts segles enrere, ha sofert canvis mínims al llarg del temps, i això significa que molts dels edificis que envolten la plaça encara presenten barreres arquitectòniques que poden dificultar l’accés de persones amb mobilitat reduïda.

L’alteritat és un concepte que ens recorda la importància de reconèixer les diferències i la diversitat entre les persones, i a la Plaça Major de Manresa, aquesta diversitat es fa evident, ja que persones de tota edat, origen i condició es reuneixen en aquest espai. No obstant això, les barreres arquitectòniques poden crear una divisió entre aquells que poden gaudir plenament d’aquesta plaça i aquells que s’enfronten a desafiaments per accedir-hi. Les barreres arquitectòniques poden ser diverses, incloent-hi escales, voreres elevades i accés limitat als serveis públics, i aquestes barreres poden fer que la Plaça Major sigui inaccessible per a persones amb discapacitat o mobilitat reduïda, com ara persones en cadires de rodes o amb problemes de mobilitat, per tant aquestes persones poden sentir-se excloses i marginades, ja que no poden gaudir plenament d’aquest espai central de la ciutat. Segons la meva opinió la resolució d’aquestes barreres arquitectòniques és fonamental per garantir la igualtat i l’accessibilitat per a tothom, i doncs, això implica la necessitat de reurbanitzar la Plaça Major i fer-la més inclusiva, tenint en compte les necessitats de totes les persones. Això podria implicar l’eliminació d’escales, l’ampliació de les voreres i la instal·lació d’ascensors o rampes per facilitar l’accés a les persones amb discapacitat.

Per últim, diré que la Plaça Major de Manresa és un exemple vívid de com les barreres arquitectòniques poden crear una sensació d’alteritat entre els ciutadans, ja que com he dit abans, en lloc de ser un espai que uneix a la comunitat, aquestes barreres poden dividir i excloure, per tant és important que la ciutat prengui mesures per superar aquestes barreres i assegurar-se que la Plaça Major sigui un lloc accessible i inclusiu per a tothom. En fer-ho, no només eliminarem les barreres físiques, sinó que també reforcem el missatge de respecte a la diversitat i la igualtat d’oportunitats, celebrant així la riquesa de l’alteritat que fa que una comunitat sigui més enriquidora i plena.

A continuació s’inclouen algunes fotos d’aquesta plaça.

 

Debat2el ACTIVITAT 3. REGISTRE 2. PLAÇA MAJOR

  1. Miquel Sanguesa Font says:

    Hola,
    Havent revisat la teva primea entrega et voldria fer alguns comentaris:
    Abans de res voldria recordar-te que et falta un registre. A Dia d’avui n’ahurieu hagut de fer 2.

    Has definit bé el que vols expressar, ara falta que ho observis de diferents maneres. Per altra banda Trobo a faltar una major relació amb els recursos d’aprenentatge. Et recomano que en la justificació de cada registre facis cites directes dels texts a treballar. En les futures entregues et convido a experimentar amb altres llenguatges artístics. Et recordo que la varietat metodològica és un aspecte clau de l’activitat.
    Salutacions

Publicat per

Activitat 3. Registre 2: Explorant les Fronteres Sonores de la Quotidianitat

Publicat per

Activitat 3. Registre 2: Explorant les Fronteres Sonores de la Quotidianitat

Mitjançant aquesta recopilació sonora, he volgut explorar la diferència, l’alteritat i les fronteres perceptives que identifico en els sons de la vida quotidiana de societats capitalistes desenvolupades, contrastant-los amb els sons de la natura. A través d’aquest àudio, us convido a examinar més de prop la frontera sonora que, deliberadament els humans construïm per aïllar-nos del restant del món. En la primera part de l’àudio, he registrat els sons d’un dia laborable típic. El so artificial del despertador, en una…
Mitjançant aquesta recopilació sonora, he volgut explorar la diferència, l’alteritat i les fronteres perceptives que identifico en els sons…

Mitjançant aquesta recopilació sonora, he volgut explorar la diferència, l’alteritat i les fronteres perceptives que identifico en els sons de la vida quotidiana de societats capitalistes desenvolupades, contrastant-los amb els sons de la natura. A través d’aquest àudio, us convido a examinar més de prop la frontera sonora que, deliberadament els humans construïm per aïllar-nos del restant del món.

En la primera part de l’àudio, he registrat els sons d’un dia laborable típic. El so artificial del despertador, en una paradoxa, obre aquesta seqüència i intenta emular els sons naturals. Continuem amb els sons de l’aigua caient a la dutxa, el soroll del té que s’escalfa al microones, el so de les claus girant a la porta mentre surto de casa, el soroll del cinturó de seguretat quan munto al cotxe i la música de la ràdio que m’acompanya durant el trajecte fins a la feina. A l’entorn laboral, els sons de l’oficina, com les tecles de l’ordinador i les notificacions de Teams, configuren una banda sonora artificial que distorsiona la meva connexió amb la natura, establint així una frontera perceptiva significativa.

L’àudio continua amb els sons del trànsit al final del dia laboral, que m’acompanyen fins a un assaig d’orquestra. La música que interpretem en aquest fragment posa de manifest el valor cultural i artístic que els humans atribueixen a aquests sons, però recordo que també són creacions humanes, marcant una línia entre el que és natural i l’expressió cultural.

La darrera part de l’àudio contrasta aquest món artificial amb els sons constants de la natura al llarg del dia. Sentim els cants dels pardals al matí, el distintiu so dels corbs al migdia, les gallines pasturant i escarbant la terra a la tarda, i els sons dels gossos que lladren a la nit, en companyia del vent. Aquests sons, a diferència dels sons artificials de la vida urbana, revelen la naturalesa en tota la seva plenitud. Són sons constants, tranquils i sense presses, que accentuen la frontera perceptiva que divideix la vida humana urbanitzada de l’entorn natural. Com a autora d’aquesta obra sonora, us convido a reflexionar sobre les qüestions que aquesta diferència, alteritat i frontera sonora planteja en la nostra relació amb la natura i en la vida quotidiana. Volem seguir aïllant-nos del món natural que ens envolta?

Debat1el Activitat 3. Registre 2: Explorant les Fronteres Sonores de la Quotidianitat

  1. Miquel Sanguesa Font says:

    Hola,
    He revisat les teves primeres entregues de l’activitat 2 i et voldria fer alguns comentaris de millora i plantejar-te alguns dubtes que em genera:
    Tot el que has penjat segueix una línia discursiva i té coherència estètica, crec que has definit molt bé el que vols expressar, ho saps justificar i construeixes un missatge clar. Crec que l’enfocament és molt bo i encertat. T’has atrevit amb el paisatge sonor des de ben aviat. Celebro aquesta empenta! Potser em fa patir el fil conductor de cara a l’entrega final. Crec que és important que justifiquis bé i facis servir els recursos de l’aula per definir QUÈ estàs analitzant i que tenen en comú les entregues.

    Espero que els meus comentaris t’ajudin a seguir amb l’activitat.
    Salutacions

Publicat per

Registres 2

Registres 2
Publicat per

Registres 2

Com vaig comentar a l’anterior registre el meu projecte tractarà sobre l’home que viu en natura, “homo naturalis”. Prèviament a endinsar-me en…
Com vaig comentar a l’anterior registre el meu projecte tractarà sobre l’home que viu en natura, “homo naturalis”. Prèviament…

Com vaig comentar a l’anterior registre el meu projecte tractarà sobre l’home que viu en natura, “homo naturalis”. Prèviament a endinsar-me en aquesta tipología de persona he pensat que seria interessant de fer una contraposició amb la seva antítesi que és l’home que viu en ciutat, “homo civitatis”. És per això que aquesta entrada tracte sobre les persones que viuen a la ciutat fent especial èmfasi en aquest context.

He estat pensant quina seria la forma més adequada de poder transmetre el que significa per a mi, recordo que el contingut d’aquest registre no és més que la meva simple opinió. He estat pensant que potser seria bo fer fotografies representant el moviment de la ciutat, enregistrar un vídeo en el que se’n pugui veure el ritme frenètic d’aquest entorn o captar els sons i els sorolls. Finalment no m’he decantat per cap d’aquestes expressions artístiques i he decidit fer un poema. Com que no estic gaire familiaritzat amb la prosa al final aquest poema s’ha acabat convertint en un rap, gènere musical que consumeixo bastant, i he pensat que era una bona idea ja que no hi ha millor forma que expressar la meva concepció de la ciutat a traves de ritmes urbans.

És el primer cop que enregistro un rap, si que anteriorment n’he fet però en format “freestyle” algunes vegades amb els meus companys/es, però no és una forma d’expressió artística amb la qual estigui gaire familiaritzat. A través de la lletra he intentat transmetre el que penso de viure en la ciutat així com també el consumisme, capitalisme i desigualtats que s’hi generen. Espero que us agradi el ritme que faig servir per expressar els meus pensaments!

Aquest és l’últim registre que servirà per introduir el tema que vull tractar, és per això que els següents ja tindràn la temàtica sobre les persones que viuen més rodejades d’un entorn natural.

 

 

Lletra del rap: La ciutat

 

Un lloc on la vida i la mort conflueixen

On alguns viuen feliçment

i altres pateixen.

 

La ciutat, un lloc on l’ésser humà viu tancat

Algunes persones creuen que hi troben l’oportunitat

i d’altres coneixen el significat de la vanitat.

 

El soroll i el moviment constant

Persones, cotxes, van circulant

Tots amb uns objectius que els fan moure endavant.

 

Botigues, comerços i restaurants estàn plens i ocupats

Milers de persones consumeixen sense parar

Manipulats

Per empreses que els han creat necessitats.

 

Ja ho veieu, això és la ciutat

Un lloc on les normes diuen com t’has de comportar

On ets vigilat , controlat i observat

Ara que pots marxa direcció cap al prat.

 

Base: BASE DE RAP – EL LOCO DEL BARRIO – BOOM BAP – HIP HOP BEAT INSTRUMENTAL

Case-g Music [@CasegMusic]. (2020, mayo 25). Base DE rap – El loco Del barrio – boom bap – hip hop beat instrumental. Youtube. https://www.youtube.com/watch?v=WGmPFto1Ddo

Programa d’edició: Filmora9

Debat1el Registres 2

  1. Miquel Sanguesa Font says:

    Hola,
    He revisat les teves primeres entregues de l’activitat 2 i et voldria fer alguns comentaris de millora i plantejar-te alguns dubtes que em genera:Tot el que has penjat segueix una línia discursiva i té coherència estètica, crec que has definit molt bé el que vols expressar, ho saps justificar i construeixes un missatge clar. Crec que l’enfocament és molt bo i encertat. Has començat l’activitat experimentant, arriscant-te i amb definint un fil conductor clar, concís i adequat. M’agrada molt la contraposició homo naturalis/ homo ciutat. Les teves entregues estan molt ben justificades, però potser pots lligar més el que observes amb les lectures.
    Salutacions

Publicat per

Activitat 3. Registre 1. Explorem i representem l’entorn amb imatge i so.

Publicat per

Activitat 3. Registre 1. Explorem i representem l’entorn amb imatge i so.

Les cinc fotografies que es presenten esdevenen finestres a un món de contrastos, límits i fronteres que desafien la nostra percepció de la diferència i l’alteritat en la nostra societat. Comencem amb la “bellessa” del riu de València, una imatge que captura la naturalesa serena i l’espai paradisíac que atreu la gent a gaudir de la vida a l’aire lliure. No obstant això, el primer pla ens recorda que aquesta bellesa no és compartida per tothom. Persones sense sostre es…
Les cinc fotografies que es presenten esdevenen finestres a un món de contrastos, límits i fronteres que desafien la…

Les cinc fotografies que es presenten esdevenen finestres a un món de contrastos, límits i fronteres que desafien la nostra percepció de la diferència i l’alteritat en la nostra societat.

Comencem amb la “bellessa” del riu de València, una imatge que captura la naturalesa serena i l’espai paradisíac que atreu la gent a gaudir de la vida a l’aire lliure. No obstant això, el primer pla ens recorda que aquesta bellesa no és compartida per tothom. Persones sense sostre es veuen obligades a estendre la roba a les ribes del riu, evidenciant les fronteres socials i econòmiques que separen els qui gaudeixen d’aquesta bellesa i els qui lluiten per sobreviure.

La segona imatge, anomenada “diferents realitats”, juxtaposa dues realitats aparentment inconciliables. La dona que demana diners a les portes d’un supermercat simbolitza la divisió entre l’abundància que podem trobar dins d’aquest temple de la compra i la necessitat d’altres que no tenen res. Aquesta imatge crua és un recordatori de com la línia que separa els afortunats dels menys afortunats pot ser tan fràgil com una capsa de cartó.

La tercera fotografia, “distribució de l’espai”, ens ofereix una visió de com l’alteritat es relaciona amb la geografia. El camp de futbol totalment equipat i el grup de nens indis jugant al cricket sense instal·lacions adequades posen de manifest com l’espai pot ser una frontera física que determina qui té accés a oportunitats i recursos i qui no. Les diferències en l’atenció que rep cadascun d’aquests esports ressalten com la discriminació pot estar incrustada en les pròpies infraestructures.

La quarta imatge, “humans a la natura 2”, ens mostra una frontera entre l’acció humana i la natura. Els pilars de formigó que creuen els arbres són una representació tangible de com les nostres accions humanes poden dividir i limitar l’espai natural. Aquesta frontera suggereix una dualitat que sovint oblidem: tot i que formem part de la natura, també tenim la capacitat de separar-nos’n.

Finalment, la cinquena imatge, “humans a la natura”, ens parla de la creació de fronteres artificials. El llac artificial en el parc de capçalera de València conté ànecs reals i de plàstic, mostrant com les divisions es poden crear fins i tot en l’escenari més natural. Aquesta imatge ens convida a reflexionar sobre com la nostra interacció amb la natura sovint implica una dualitat entre el que és real i el que és construït.

En resum, aquest conjunt de fotografies ens convida a mirar críticament les fronteres, tant les físiques com les socials, que configuren les nostres vides. Ens desafia a considerar com la diferència i l’alteritat poden ser producte de les decisions que prenem com a societat i com a individus, i com les fronteres poden ser tant barreres com ponts. És una crida a repensar la nostra relació amb els altres i la natura, i a treballar cap a una societat més inclusiva i justa.

Fotografies

Debat0el Activitat 3. Registre 1. Explorem i representem l’entorn amb imatge i so.

No hi ha comentaris.

Publicat per

ACTIVITAT 3. REGISTRE 1. MONTSERRAT.

Publicat per

ACTIVITAT 3. REGISTRE 1. MONTSERRAT.

ACTIVITAT 3. COM VEIG A TRAVÉS DELS MEUS ULLS MANRESA?           Visió de montserrat desde una zona llunyana.…
ACTIVITAT 3. COM VEIG A TRAVÉS DELS MEUS ULLS MANRESA?           Visió de montserrat desde…

ACTIVITAT 3. COM VEIG A TRAVÉS DELS MEUS ULLS MANRESA?

 

 

 

 

 

Visió de montserrat desde una zona llunyana.

 

 

Visió de Montserrat desde dins.

Bona nit companys i companyes, avui fem la primera entrada a aquesta activitat que ens permetrà gaudir de la nostre part més creativa i reflexiva.

Així que, començaré per explicar que el meu nom és Carla, i fins fa només dos mesos, la meva vida es desenvolupava a Vilobí d’Onyar, un tranquil poble a Girona on la natura predominava a cada racó. Però, vaig decidir emprendre una nova etapa i vaig arribar a Manresa, una ciutat desconeguda per a mi, plena de misteris per desvetllar.

Manresa és un lloc que em fa reflexionar sobre la diversitat i la diferència, ja que les fronteres i límits que trobem a la nostra quotidianitat es manifesten aquí de maneres inesperades.  Crec que és una oportunitat per explorar la alteritat i les perspectives diverses que la vida urbana ofereix.

En aquest viatge d’exploració, el meu primer registre ha estat la bonica Montserrat, una muntanya que domina l’horitzó de Manresa. La seva bellesa m’ha captivat, i he après moltes coses sobre la història i la cultura d’aquesta. No obstant això, Montserrat també posa de manifest les desigualtats, ja que l’accés a aquest lloc natural pot ser exessivament car, ja que la fama es tradueix sovint en preus elevats que molts no poden permetre’s.

Així, en aquesta nova aventura a Manresa, estic decidida a explorar no només els llocs més emblemàtics sinó també les històries i les realitats que sovint passen desapercebudes. Vull ser part d’un diàleg més ampli sobre les oportunitats i desigualtats d’aquesta ciutat en constant evolució.

Gràcies!

Debat0el ACTIVITAT 3. REGISTRE 1. MONTSERRAT.

No hi ha comentaris.

Publicat per

ACTIVITAT 2 – Qui som i d’on venim.

Publicat per

ACTIVITAT 2 – Qui som i d’on venim.

Bona nit, companys i companyes, a continuació, adjuntaré un vídeo on explica la meva participació en les pràctiques artístiques des de que vaig néixer fins ara, i tot seguit un petit relat explicant aquest creixement. A continuació insereixo un petit relat d’allò que m’ha portat a viure l’art de la manera que ho faig.   Lliurament de l'activitat 2 …
Bona nit, companys i companyes, a continuació, adjuntaré un vídeo on explica la meva participació en les pràctiques artístiques…

Bona nit, companys i companyes, a continuació, adjuntaré un vídeo on explica la meva participació en les pràctiques artístiques des de que vaig néixer fins ara, i tot seguit un petit relat explicant aquest creixement.

A continuació insereixo un petit relat d’allò que m’ha portat a viure l’art de la manera que ho faig.

 

Debat1el ACTIVITAT 2 – Qui som i d’on venim.

  1. Claudia Salvador Resina says:

    Bona nit Carla,
    Abans de res dir-te que em sembla increïble la quantitat de branques artístiques que has experimentat i com n’has viscut cadascuna d’elles. M’encanta la manera com expresses que sempre has connectat amb l’art i quines aportacions i visions has obtingut en cadascuna de les diferents pràctiques viscudes. Moltes vegades l’art mostra camins que per nosaltres mateixos no veiem i ens permeten el total sentiment de llibertat i benestar. Sento que transmets en les teves paraules les vivències i passions per cadascuna d’elles així com, la connexió que tenen totes d’una manera o altra.
    La pregunta que et plantejo és una mica personal, però em sembla molt curiós quan parlem de música que solem associar un tipus de gènere a cadascuna de les emocions o sentiments viscuts com per exemple música apagada i greu quan estem tristos o música alegre i aguda quan estem feliços. Has dit que la música t’acompanya en tot moment i que et permet expressar-te de manera lliure, m’agradaria saber si tu també fas les associacions de diferents tipus de gèneres o artistes segons el moment que estiguis passant o si per contra, experimentes de toda mena independentment de la vivència.
     
    Salutacions,
    Claudia

Publicat per

Registres 1

Registres 1
Publicat per

Registres 1

Fui a los bosques porque quería vivir deliberadamente; enfrentar solo los hechos de la vida y ver si podía aprender lo que…
Fui a los bosques porque quería vivir deliberadamente; enfrentar solo los hechos de la vida y ver si podía…

Fui a los bosques porque quería vivir deliberadamente; enfrentar solo los hechos de la vida y ver si podía aprender lo que ella tenía que enseñar. Quise vivir profundamente y desechar todo aquello que no fuera vida… Para no darme cuenta, en el momento de morir, que no había vivido (Thoreau, 1854).

Començo la meva publicació fent esment a Henry David Thoreau, filòsof, escriptor i poeta que ha inspirat la meva elecció de la realitat per tal de poder dur a terme aquest projecte. De normal aquesta realitat no la observem en el nostre entorn proper, amb algunes excepcions, en aquest cas jo convisc amb aquesta realitat, menys del que m’agradaria, però hi convisc. El meu plantejament doncs es basa en una comparació de l’homo civitatis, actual ésser humà que conviu en societat dins d’una zona urbanitzada i l’homo naturalis, l’ésser humà més proper als nostres origens que deixa de banda les coses materials per tal de centrar-se en viure a la natura.

Principalment el focus d’atenció anirà destinat al que defineixo com a homo naturalis ja que actualment és el que presenta més alteritat i diferències com a col·lectiu dintre de la societat actual. A principis i mitjans del segle XX hi va haver una forta migració del camp a la ciutat i són poques les persones que viuen en entorns més naturals, salvatges o rurals. La meva idea és poder definir, aprofundir i conèixer més sobre aquestes persones que viuen més en contacte amb la natura a través de les meves pràctiques, aventures i immersions dintre d’ella.

Aquests registres, com bé he esmentat a l’inici, aniràn relacionats amb la lectura de “Walden” (1854) de Henry David Thoreau així com també amb els valors que transmet la pel·lícula “Into the Wild” (2007) de Sean Penn. Els capítols, així és com anomeno als registres, estaràn estructurats de la següent manera: Introducció, “Homo Civitatis”, “Homo Naturalis”, Vida a la natura, Solitud, Supervivència.

En aquest primer registre per tal de fer una introducció al tema adjunto a continuació dibuixos en aquarel·la que he fet per tal de poder representar les dues realitats.

Espero que us resulti interessant, ens llegim per el Folio!

Jep Marti Molist

Enllaç carpeta Google Drive: https://drive.google.com/drive/u/0/folders/1syfAxZZIWj7V9XQZUYjcT7g68-5V8U5S

 

Debat1el Registres 1

  1. Ariadna Castaño Padilla says:

    Bona tarda, Jep,

    Em sembla encomiable que puguis plasmar els teus sentiments i idees mitjançant les aquarel·les, perquè, en el meu cas, expresso i canalitzo les emocions a través de la música i la veu, i seria útil poder fer-ho també a través de la pintura. En aquest sentit, com que la pintura t’ajuda a materialitzar d’alguna manera aquestes idees, creus que és més difícil o més senzill cuidar els detalls i buscar l’exactitud?

    Altrament, trobo interessant la reflexió que exposaves en relació amb la dicotomia que existeix entre la vida a la ciutat i a la naturalesa, i m’ha fet recordar a la teoria de Hobbes sobre la naturalesa de l’home i la convivència en societat, perquè afirmava que “l’home és un llop per a l’home. Deixant de banda les teories, en el teu cas, dedueixo que el fet d’estar en contacte amb la natura t’inspira més que el dia a dia a la gran ciutat, i m’identifico amb el fet de voler buscar un espai on poder sentir-nos lliures, creatius i on ningú no pertorbi la nostra tranquil·litat.

    Salutacions,
    Ariadna