Por fin estaba libre de cargas, emancipado del sofocante mundo de sus padres y compañeros, un mundo de abstracción y seguridad y excesos materiales, un mundo en el cual se sentía fuertemente desconectado del puro latido de la existencia.

Així com defineix el protagonista de la pel·lícula “Into the wild” (1996) Christopher McCandles, és la forma de vida que rebutgen les persones que viuen en la natura. Persones que viuen més soles o en petits grups, sense tants estímuls artificials al seu voltant, sense un rumb definit i abraçant el nucli bàsic de l’ésser humà que és la seva passió per l’aventura. Totes aquestes afirmacions poden semblar complicades de comprendre perquè el nostre estil de vida ha canviat completament en fa uns anys, quan hi estavem més en contacte ja que encara no exisitien les metròpolis com a tal, i perquè també és la contraposició total a l’estil de vida que portem ara vivint en un entorn urbà.

No necesitas relaciones humanas para ser feliz, Dios la ha puesto a nuestro alrededor. Es en todo y en cualquier cosa que podemos experimentarla. Solo tenemos que tener el valor de volvernos contra nuestro habitual estilo de vida y comprometernos con una vida poco convencional.

Per tal de poder transmetre això mitjançant l’art vaig decidir en primer lloc d’endinsar-me en aquest entorn. Vaig escollir el bosc de Savassona, situat a l’espai natural de les Guilleries, un entorn que conec i amb el que hi tinc relació en varis aspectes. El fet de fer aquesta acció em va permetre poder experimentar algunes de les sensacions i vivències que perseguien el protagonista del film i Henry David Thoreau. Vaig estar pensant en formes de poder representar la naturalesa i vaig decidir regirme per una de les frases de Christopher McCandles:

“Cuando quieres algo en la vida, solo tienes que extender la mano y agarrarlo.” 

Així doncs vaig agafar fulles seques del bosc per tal de poder crear dues representacions en format de “collage”. Trobo que és una forma de poder donar forma i moldejar elements de la naturalesa per transmetre, comunicar i representar alguna cosa. En aquest cas he escollit representar una persona, l’homo naturalis que habita a la natura, i una flor, un element molt característic d’entorns naturals. A continuació adjunto les dues representacions que serveixen com a introducció al tema principal del meu projecte i que en els següents registres tractarem d’aprofundir-hi més.

Com vaig comentar a l’anterior registre el meu projecte tractarà sobre l’home que viu en natura, “homo naturalis”. Prèviament a endinsar-me en aquesta tipología de persona he pensat que seria interessant de fer una contraposició amb la seva antítesi que és l’home que viu en ciutat, “homo civitatis”. És per això que aquesta entrada tracte sobre les persones que viuen a la ciutat fent especial èmfasi en aquest context.

He estat pensant quina seria la forma més adequada de poder transmetre el que significa per a mi, recordo que el contingut d’aquest registre no és més que la meva simple opinió. He estat pensant que potser seria bo fer fotografies representant el moviment de la ciutat, enregistrar un vídeo en el que se’n pugui veure el ritme frenètic d’aquest entorn o captar els sons i els sorolls. Finalment no m’he decantat per cap d’aquestes expressions artístiques i he decidit fer un poema. Com que no estic gaire familiaritzat amb la prosa al final aquest poema s’ha acabat convertint en un rap, gènere musical que consumeixo bastant, i he pensat que era una bona idea ja que no hi ha millor forma que expressar la meva concepció de la ciutat a traves de ritmes urbans.

És el primer cop que enregistro un rap, si que anteriorment n’he fet però en format “freestyle” algunes vegades amb els meus companys/es, però no és una forma d’expressió artística amb la qual estigui gaire familiaritzat. A través de la lletra he intentat transmetre el que penso de viure en la ciutat així com també el consumisme, capitalisme i desigualtats que s’hi generen. Espero que us agradi el ritme que faig servir per expressar els meus pensaments!

Aquest és l’últim registre que servirà per introduir el tema que vull tractar, és per això que els següents ja tindràn la temàtica sobre les persones que viuen més rodejades d’un entorn natural.

Lletra del rap: La ciutat

Un lloc on la vida i la mort conflueixen

On alguns viuen feliçment

i altres pateixen.

La ciutat, un lloc on l’ésser humà viu tancat

Algunes persones creuen que hi troben l’oportunitat

i d’altres coneixen el significat de la vanitat.

El soroll i el moviment constant

Persones, cotxes, van circulant

Tots amb uns objectius que els fan moure endavant.

Botigues, comerços i restaurants estàn plens i ocupats

Milers de persones consumeixen sense parar

Manipulats

Per empreses que els han creat necessitats.

Ja ho veieu, això és la ciutat

Un lloc on les normes diuen com t’has de comportar

On ets vigilat , controlat i observat

Ara que pots marxa direcció cap al prat.

Base: BASE DE RAP – EL LOCO DEL BARRIO – BOOM BAP – HIP HOP BEAT INSTRUMENTAL

Case-g Music [@CasegMusic]. (2020, mayo 25). Base DE rap – El loco Del barrio – boom bap – hip hop beat instrumental. Youtube. https://www.youtube.com/watch?v=WGmPFto1Ddo

Programa d’edició: Filmora9

Fui a los bosques porque quería vivir deliberadamente; enfrentar solo los hechos de la vida y ver si podía aprender lo que ella tenía que enseñar. Quise vivir profundamente y desechar todo aquello que no fuera vida… Para no darme cuenta, en el momento de morir, que no había vivido (Thoreau, 1854).

Començo la meva publicació fent esment a Henry David Thoreau, filòsof, escriptor i poeta que ha inspirat la meva elecció de la realitat per tal de poder dur a terme aquest projecte. De normal aquesta realitat no la observem en el nostre entorn proper, amb algunes excepcions, en aquest cas jo convisc amb aquesta realitat, menys del que m’agradaria, però hi convisc. El meu plantejament doncs es basa en una comparació de l’homo civitatis, actual ésser humà que conviu en societat dins d’una zona urbanitzada i l’homo naturalis, l’ésser humà més proper als nostres origens que deixa de banda les coses materials per tal de centrar-se en viure a la natura.

Principalment el focus d’atenció anirà destinat al que defineixo com a homo naturalis ja que actualment és el que presenta més alteritat i diferències com a col·lectiu dintre de la societat actual. A principis i mitjans del segle XX hi va haver una forta migració del camp a la ciutat i són poques les persones que viuen en entorns més naturals, salvatges o rurals. La meva idea és poder definir, aprofundir i conèixer més sobre aquestes persones que viuen més en contacte amb la natura a través de les meves pràctiques, aventures i immersions dintre d’ella.

Aquests registres, com bé he esmentat a l’inici, aniràn relacionats amb la lectura de “Walden” (1854) de Henry David Thoreau així com també amb els valors que transmet la pel·lícula “Into the Wild” (2007) de Sean Penn. Els capítols, així és com anomeno als registres, estaràn estructurats de la següent manera: Introducció, “Homo Civitatis”, “Homo Naturalis”, Vida a la natura, Solitud, Supervivència.

En aquest primer registre per tal de fer una introducció al tema adjunto a continuació dibuixos en aquarel·la que he fet per tal de poder representar les dues realitats.

Espero que us resulti interessant, ens llegim per el Folio!

Jep Marti Molist

Enllaç carpeta Google Drive: https://drive.google.com/drive/u/0/folders/1syfAxZZIWj7V9XQZUYjcT7g68-5V8U5S