Bona nit!

Comparteixo el meu video d’autoavaluació i de balanç de l’assignatura!

IMG_1637

Una abraçada!

Bona nit a tothom!

Amb motiu de la compleció del projecte, he volgut submergir al receptor en la realitat que han d’afrontar centenars de milers de persones en el seu dia a dia.

Les temudes barreres invisibles, que tan a simple vista estan.

Això és doncs que, a pensar en l’accessibilitat per a persones amb discapacitat, la majoria de les persones només són capaces de veure les solucions per als problemes més comuns, com podrien ser-ho les rampes per a les persones amb mobilitat reduïda, o l’escriptura en braille per a les persones amb dificultats visuals.

Tal com indica la secció cinc de l’article catorze del Reial decret 193/2023, de 21 de març “en tot cas es garantirà a les persones amb discapacitat l’accessibilitat en l’accés a la informació sobre el tractament de les seves dades personals i en l’exercici dels drets que els reconeix la normativa sobre protecció de dades de caràcter personal”.

No obstant això, i malgrat estar recollit en la llei i estar penat en cas d’incompliment, encara hi ha obstacles que impedeixen que la gent pugui exercir la seva vida de manera “normal”.

Al llarg del projecte s’han pres proves en diferents registres que ajuden a visibiltzar les diferents barreres que enfronten les persones amb qualsevol tipus de discapacitat en la meva pròpia ciutat de residència, que proven que això no es porta ni molt menys a cap. 

Així doncs, aquesta registre final es basa en la combinació de sons i imatges per a arribar a la consciència de l’espectador. Els diferents aspectes de les disciplines artístiques són eines que es porten utilitzant segles per a posar de manifest els defectes de la societat. De la mateixa manera, l’ús d’aquests mateixos diferents registres garanteix que qualsevol persona pugui entendre el missatge que vol donar-se a conèixer: l’experiència és accessible per a tots els públics sense importar les condicions que puguin presentar. A més, les diferents exposicions estan fetes per a complir el punt de vista dels qui sofreixen d’aquesta discriminació social.

Si en el moment de la planificació es van tenir en compte les mesures necessàries per a poder integrar a totes les persones en la societat i atorgar-los les mateixes oportunitats, hi hauria una tassa de discriminació molt de menor cap a aquest col·lectiu i al mateix temps s’evitarien les posteriors modificacions necessàries per a complir amb la normativa vigent.

Això inclou la creació d’espais, de productes, continguts usats en el dia a dia i que determinen la qualitat de vida de les persones. 

Perseguir l’accessibilitat universal és un repte que en ple segle XXI hauria de ser més fàcil que mai aconseguir aconseguir. De manera que, en aquest registre us convido a connectar amb les barreres/fronteres localitzades a la meva ciutat per desenvolupar l’empatia que tantes vegades no tenim i animar-vos a alçar la veu per aquells que són marginalitzats i que no són escoltats per les grans corporacions.

Ara és el moment de començar a fer els canvis per solventar una situació que mai no hauria d’haver-se esdevingut.

video-output-A2530408-737A-4A69-B6F7-07A5840D316C

Referències bibliogràfiques:

Real Decreto 193/2023, de 21 de marzo, por el que se regulan las condiciones básicas de accesibilidad y no discriminación de las personas con discapacidad para el acceso y utilización de los bienes y servicios a disposición del público (2023, 22 de març). Boletín Oficial del Estado, pàg 42707-42725.

https://www.boe.es/eli/es/rd/2023/03/21/193

ACTIVITAT 3. COM VEIG A TRAVÉS DELS MEUS ULLS MANRESA?

Manresa, una ciutat que revela les fronteres invisibles que marquen les nostres vides quotidiana. A través d’aquesta activitat, hem posat el focus en l’alteritat, la diferència i els límits que configuren el nostre entorn. Aquesta mirada crítica ens ha convidat a reflexionar sobre com les diverses posicions de privilegi condicionen les nostres relacions i dificulten la construcció d’una societat veritablement democràtica i horitzontal.

En aquesta immersió a la realitat manresana, hem descobert com les fronteres no només són demarcacions geogràfiques, sinó també socials, físiques, identitàries i relacionals. El teixit de la ciutat revela les desigualtats i les barreres que limiten l’accés a certs espais, activitats o oportunitats. És a través d’aquesta mirada crítica que prenem consciència de com alguns ciutadans transiten més còmodament que altres, com les barreres existents en l’entorn condicionen les interaccions i com es creen fronteres que segreguen i exclouen.

L’alteritat i la diferència, lluny de ser simples conceptes abstractes, es manifesten de manera tangible en els diversos escenaris de la nostra ciutat. Hem après a identificar les fronteres com a barreres, però també com a ponts que poden connectar diferents realitats i contribuir a la construcció d’una societat més inclusiva.

Com destaquen Liliana Kremer i altres (2018), pensar en torn a les fronteres és una eina clau per entendre els processos socioculturals. Així, el nostre registre no només presenta diferents espais i activitats, sinó que proporciona una visió crítica de com aquests poden reforçar o desafiar les desigualtats. Amb aquesta perspectiva, aspirem a contribuir a una reflexió més profunda sobre la manera com vivim i compartim la nostra ciutat, amb l’objectiu de fomentar una educació orientada a la justícia social i a la igualtat d’oportunitats.

Per a aquest darrer registre, he volgut comptar amb l’ajuda d’una persona propera a mi i alhora d’aquest tema, la meva mare. Des de fa molts anys, treballa en una escola d’educació especial per la qual cosa, té coneixements de les adaptacions necessàries i que per norma general s’han de tenir; moltes de les quals, són visiblement nul·les als carrers dels diferents territoris.

Mitjançant l’entrevista, he volgut reforçar la idea de “frontera” o “barrera” proporcionada per Yáñez (2018) la qual, diu que és el conjunt de construccions cognitives i simbòliques tant de dins com de fora, que exposa de manera visible allò que s’inclou i allò que no. Així doncs, es reforça la idea que la societat no fa l’esforç de dedicar temps i recursos a incloure totes les persones amb les mateixes oportunitats i drets que la resta. De fet, es desenvolupa una idea equívoca en la qual es planteja aquestes persones com a “estranyes” o “diferents” tractant-los així de manera despectiva. 

Finalment, m’agradaria destacar un dels comentaris que ha fet l’entrevistada quan destaca que cal donar importància a adaptar els espais o coses prèviament a les barreres que es poden trobar les persones i per les quals es discriminen. Aquest canvi de mentalitat permetria una millora de la societat i, per tant, un espai d’unió entre els iguals que actualment no existeix per manca d’empatia.

https://drive.google.com/file/d/1tyBXFEkZYGGkdUkba0WzNOJtw8UbNp2k/view?usp=drivesdk

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:

Yáñez, C. (2018). Entre-lugares de las culturas. Universidad Nacional de Colombia.  https://ri.conicet.gov.ar/bitstream/handle/11336/110448/CONICET_Digital_Nro.604c4147-6792-4089-8f52-3ee26100513a_A.pdf?sequence=2&isAllowed=y

Estan adaptats els parcs infantils del nostre voltant? La veritat és que no hi ha una resposta com a tal per aquesta pregunta, atès que alguns presenten certs mobiliaris com ho són els gronxadors, però s’obliden d’altres aspectes com ho és l’accessibilitat. Per aquest motiu, he volgut sortir al carrer de la meva ciutat per observar si realment hi havia algun que atengués a totes les necessitats. Tot i observar aproximadament cinc parcs diferents, no n’he trobat cap que estigui cent per cent adaptat. Com es pot veure a les fotografies de la presentació, la majoria no tenien els equipaments adaptats; d’altres presenten una entrada ampla per persones que puguin anar amb cadira de rodes, però s’obliden de la dificultat de caminar amb ella per la sorra. 

Antigament, l’espai era construït de manera geomètrica i abstracte, però gràcies a l’evolució del temps, actualment es tenen en compte tant aspectes físics com socials que inclouen el paisatge, la configuració territorial o la divisió del mateix (Llorca, 2017). Així doncs, els parcs infantils haurien de ser espais amples, polivalents per adaptar-se a les diferents situacions que es poguessin presentar, amb terres tous, però que permetin l’entrada amb cadira de rodes o crosses entre d’altres. Després d’haver observat aquest entorn, m’he adonat que ja des de ben petits els hi traiem la importància d’adaptar els espais pel que, quan siguin més grans tampoc ho tindran en compte.

https://docs.google.com/presentation/d/1KXOwlwJl_ClQKwFHIADRnUff1pBhXDFs/edit usp=drive_link&ouid=113721314958648047449&rtpof=true&sd=true

Referències bibliogràfiques:

Llorca, J. (2017). Paisaje sonoro y territorio. El caso del barrio San Nicolás en Cali, Colombia. ProQuest.

https://www.proquest.com/docview/2182631886?pq-origsite=primo&sourcetype=Scholarly%20Journals

ACTIVITAT 3. COM VEIG A TRAVÉS DELS MEUS ULLS MANRESA?

En aquest 5è registre, parlaré sobre els diferents sorolls i ambients que trobem al voltant de la meva ciutat.

Manresa, és una ciutat amb una rica història i una vitalitat contemporània, ofereix una varietat d’ambients i sorolls que reflecteixen la seva diversitat. Des d’antics carrers empedrats fins a moderns espais urbans, els diferents racons de Manresa ressonen amb una sinfonia peculiar que retrata la vida quotidiana dels seus habitants.

En el nucli històric de la ciutat, els carrers estrets i laberíntics revelen un ambient carregat d’història. Mentre camines per les vies empedrades de la Plaça Major, pots sentir el ressò dels teus passos i el to de les converses que es barregen amb els sons de les terrasses dels bars. El xiuxiueig del vent entre les façanes antigues fa que aquest indret respiri una atmosfera tranquil·la i encisadora.

Els voltants del riu Cardener, que travessa la ciutat, ofereixen un contrast captivador. El murmuri constant de l’aigua que flueix sota els ponts, acompanyat pel cant dels ocells que busquen refugi entre els arbres, crea un oasi de pau dins del cor urbà. Les zones verdes com el Parc de l’Agulla o els Jardins de l’Escola Industrial ofereixen un refugi de verdor i serenitat on els residents busquen un respir més profund.

Als barris més antics, com Sant Andreu o La Font, les estretes rambles i les places locals es converteixen en escenaris animats. El mercat setmanal atrau una multitud de veïns, oferint una sinfonia de veus que regategen i riuen. Els aromes dels productes frescos es barregen amb els crits dels venedors, creant una experiència vibrant i autèntica.

Les zones comercials i els carrers principals, com la Carrer del Balç o la Rambla de Valentí Almirall, són l’epicentre de l’activitat urbana. El soroll de la gent que passeja, les finestres de les botigues que s’obren i tanquen, i el ressò del trànsit urbà creen una banda sonora incessant que defineix la vitalitat de la ciutat moderna.

A la nit, els carrers del centre s’il·luminen amb llums que destaquen l’arquitectura i creen un ambient acollidor. Els bars i restaurants obren les seves portes, i els sons dels clients que gaudeixen de la gastronomia local es barregen amb la música en viu que omple l’aire. La ciutat s’engalana amb una nova energia, mostrant una altra faceta del seu caràcter multifacètic.

En resum, Manresa és una ciutat que ressona amb la seva història, abraça la seva natura i celebra la vitalitat dels seus habitants en cada racó i cada soroll que emana dels seus diversos ambients.