El muntatge artístic que presento és una exploració profunda de la nostra relació amb la natura i la civilització, reflexionant sobre els conceptes de límit, frontera, alteritat i diferència. A través de diverses modalitats expressives – imatges, sons, pintura i moviments – aquesta obra busca revelar com percebem i interactuem amb el nostre entorn, i com aquestes percepcions afecten la nostra coexistència amb el món natural.
El projecte comença amb una representació visual de la separació entre natura i civilització, destacant com la presència humana altera i sovint pertorba l’harmonia de l’entorn natural. Això es veu clarament en les imatges del riu de València, on la serenitat del paisatge natural contrasta amb les intrusions humanes, com la roba estesa a la vora del riu. Aquestes imatges reflecteixen la tensió entre gaudir de la natura i la nostra capacitat per alterar-la. Com descriu Pérez Porto i Merino (2011): el límite es la periferia de un espacio definido a partir de un centro de poder que ejerce territorialidad.
Seguint aquesta línia, el muntatge incorpora el concepte de fronteres, tant físiques com sonores, explorant com les barreres que creem tenen un impacte profund en la nostra percepció i interacció amb el món. Grimson (2005) argumenta que les fronteres no només separen, sinó que també connecten, i això es demostra en la coexistència entre elements naturals i urbans a les imatges del parc de València. A més, la banda sonora del projecte, amb els seus contrastos entre els sons de la natura i els de la vida urbana, il·lustra una altra frontera que sovint ignorem: la sonora.
Aquestes reflexions ens porten a considerar la nostra responsabilitat en la configuració dels espais que habitem. Com suggereix Canal (2018), aquests límits actuen com a barreres i com a ponts, reflectint la naturalesa dinàmica de les nostres interaccions amb l’entorn. Això es veu en la representació d’un incendi, un símbol potent de l’impacte humà sobre la naturalesa, i en la imatge de la naturalesa emergint entre les runes al castell del Clascar, on la frontera es converteix en un espai de diàleg entre el llegat humà i la força de la naturalesa.
Finalment, el projecte explora el concepte d’alteritat, considerant com percebem i interactuem amb el que és diferent de nosaltres. En les imatges del Clascar, on la naturalesa reclama el seu espai, es posa de manifest la nostra relació amb l’entorn natural, sovint tractat com a ‘l’altre’. Això ens recorda, com diu Llorca (2017), que els límits i les fronteres són multidimensionals i incloent perspectives diferents és clau per entendre la nostra experiència humana en el món.
En resum, aquest muntatge artístic és una crida a la reflexió sobre com percebem i interactuem amb la natura i la civilització. Ens desafia a considerar la nostra responsabilitat com a custodis de l’entorn i a buscar maneres de coexistir de manera més harmoniosa i respectuosa. A través d’aquesta exploració, podem començar a reparar les fronteres que hem creat, obrint camí cap a un futur on la civilització i la natura no només coexisteixin, sinó que també s’enriqueixin mútuament.
Muntatge final
Referències bibliogràfiques:
Canal, C. Y. (Ed.). (2018). Entre-lugares de las culturas. Universidad Nacional de Colombia.
Grimson, A. (2005). Fronteras, Estados e identificaciones en el Cono Sur. En D. Mato (Ed.), Cultura, política y sociedad. Perspectivas latinoamericanas (pp. 127-142). Buenos Aires: Clacso.
Llorca, J. [Joaquín]. (2017). Paisaje sonoro y territorio. El caso del barrio San Nicolás en Cali, Colombia. Revista INVI, 32(89), 9–59.
Pérez Porto, J. y Merino, M. (2011). Definición de límite. Definición. Recuperado de https://definicion.de/limite/
Música: Simfonia Número 5 de Franz Schubert interpretada per la Jove Orquestra de Cerdanyola (on toco com a violinista).
Debatcontribution 0el Autoavaluació i tancament
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.