El vídeo “Reflexions entre Arbres i Asfalt: La Natura en l’Era Humana” ofereix una mirada penetrant a la complexa relació entre els humans i el seu entorn natural. Comença amb una visió pacífica de la Fageda d’en Jordà durant la tardor, on es pot veure la gent passejant tranquil·lament, submergint-se en la bellesa de la natura. Aquestes escenes idíl·liques són una representació pura de la connexió humana amb la terra.

No obstant això, el vídeo evoluciona ràpidament cap a una crítica més profunda. S’observa com els visitants, en lloc de connectar-se completament amb l’entorn, es distreuen amb activitats com prendre fotos, gravar vídeos i mirar els seus mòbils. Aquesta conducta simbolitza una ruptura en la relació entre els humans i la natura, suggerint una alienació creixent provocada per la tecnologia i el consumisme.

La transició a les imatges del polígon industrial de Parets del Vallès intensifica aquesta narrativa. El contraste entre la bellesa natural de la Fajeda d’en Jordà i la duresa del paisatge industrial, amb arbres coberts de brossa i contaminació, és sobrecollidor. Aquestes imatges representen el “culmun” de la relació deteriorada entre els humans i el medi ambient, destacant les fronteres físiques i metafòriques que hem creat.

La banda sonora, la Simfonia Número 5 de Franz Schubert interpretada per la “Jove Orquestra de Cerdanyola”, afegeix una capa d’emoció i profunditat. El segon moviment, amb la seva harmonia melancòlica, complementa perfectament les imatges, evocant un sentiment de pèrdua i reflexió.

Aquest vídeo no només mostra la bellesa de la natura i la manera com ens relacionem amb ella, sinó que també planteja preguntes crítiques sobre com el nostre privilegi i les nostres accions afecten la nostra relació amb l’entorn. És una crida a la reflexió sobre com podem trencar aquestes fronteres i connectar-nos de manera més autèntica i sostenible amb el món natural.

https://drive.google.com/file/d/1pbl5R2ADHKT2vHwfit_-3iUQLbUbQmFc/view?usp=drive_link

Mitjançant aquesta recopilació sonora, he volgut explorar la diferència, l’alteritat i les fronteres perceptives que identifico en els sons de la vida quotidiana de societats capitalistes desenvolupades, contrastant-los amb els sons de la natura. A través d’aquest àudio, us convido a examinar més de prop la frontera sonora que, deliberadament els humans construïm per aïllar-nos del restant del món.

En la primera part de l’àudio, he registrat els sons d’un dia laborable típic. El so artificial del despertador, en una paradoxa, obre aquesta seqüència i intenta emular els sons naturals. Continuem amb els sons de l’aigua caient a la dutxa, el soroll del té que s’escalfa al microones, el so de les claus girant a la porta mentre surto de casa, el soroll del cinturó de seguretat quan munto al cotxe i la música de la ràdio que m’acompanya durant el trajecte fins a la feina. A l’entorn laboral, els sons de l’oficina, com les tecles de l’ordinador i les notificacions de Teams, configuren una banda sonora artificial que distorsiona la meva connexió amb la natura, establint així una frontera perceptiva significativa.

L’àudio continua amb els sons del trànsit al final del dia laboral, que m’acompanyen fins a un assaig d’orquestra. La música que interpretem en aquest fragment posa de manifest el valor cultural i artístic que els humans atribueixen a aquests sons, però recordo que també són creacions humanes, marcant una línia entre el que és natural i l’expressió cultural.

La darrera part de l’àudio contrasta aquest món artificial amb els sons constants de la natura al llarg del dia. Sentim els cants dels pardals al matí, el distintiu so dels corbs al migdia, les gallines pasturant i escarbant la terra a la tarda, i els sons dels gossos que lladren a la nit, en companyia del vent. Aquests sons, a diferència dels sons artificials de la vida urbana, revelen la naturalesa en tota la seva plenitud. Són sons constants, tranquils i sense presses, que accentuen la frontera perceptiva que divideix la vida humana urbanitzada de l’entorn natural. Com a autora d’aquesta obra sonora, us convido a reflexionar sobre les qüestions que aquesta diferència, alteritat i frontera sonora planteja en la nostra relació amb la natura i en la vida quotidiana. Volem seguir aïllant-nos del món natural que ens envolta?

Les cinc fotografies que es presenten esdevenen finestres a un món de contrastos, límits i fronteres que desafien la nostra percepció de la diferència i l’alteritat en la nostra societat.

Comencem amb la “bellessa” del riu de València, una imatge que captura la naturalesa serena i l’espai paradisíac que atreu la gent a gaudir de la vida a l’aire lliure. No obstant això, el primer pla ens recorda que aquesta bellesa no és compartida per tothom. Persones sense sostre es veuen obligades a estendre la roba a les ribes del riu, evidenciant les fronteres socials i econòmiques que separen els qui gaudeixen d’aquesta bellesa i els qui lluiten per sobreviure.

La segona imatge, anomenada “diferents realitats”, juxtaposa dues realitats aparentment inconciliables. La dona que demana diners a les portes d’un supermercat simbolitza la divisió entre l’abundància que podem trobar dins d’aquest temple de la compra i la necessitat d’altres que no tenen res. Aquesta imatge crua és un recordatori de com la línia que separa els afortunats dels menys afortunats pot ser tan fràgil com una capsa de cartó.

La tercera fotografia, “distribució de l’espai”, ens ofereix una visió de com l’alteritat es relaciona amb la geografia. El camp de futbol totalment equipat i el grup de nens indis jugant al cricket sense instal·lacions adequades posen de manifest com l’espai pot ser una frontera física que determina qui té accés a oportunitats i recursos i qui no. Les diferències en l’atenció que rep cadascun d’aquests esports ressalten com la discriminació pot estar incrustada en les pròpies infraestructures.

La quarta imatge, “humans a la natura 2”, ens mostra una frontera entre l’acció humana i la natura. Els pilars de formigó que creuen els arbres són una representació tangible de com les nostres accions humanes poden dividir i limitar l’espai natural. Aquesta frontera suggereix una dualitat que sovint oblidem: tot i que formem part de la natura, també tenim la capacitat de separar-nos’n.

Finalment, la cinquena imatge, “humans a la natura”, ens parla de la creació de fronteres artificials. El llac artificial en el parc de capçalera de València conté ànecs reals i de plàstic, mostrant com les divisions es poden crear fins i tot en l’escenari més natural. Aquesta imatge ens convida a reflexionar sobre com la nostra interacció amb la natura sovint implica una dualitat entre el que és real i el que és construït.

En resum, aquest conjunt de fotografies ens convida a mirar críticament les fronteres, tant les físiques com les socials, que configuren les nostres vides. Ens desafia a considerar com la diferència i l’alteritat poden ser producte de les decisions que prenem com a societat i com a individus, i com les fronteres poden ser tant barreres com ponts. És una crida a repensar la nostra relació amb els altres i la natura, i a treballar cap a una societat més inclusiva i justa.

Fotografies

El collage que representa la meva experiència artística és un conjunt d’elements que entrellacen les arrels del meu desenvolupament en el món de les arts amb les branques que conformen la meva participació actual en diverses pràctiques culturals i artístiques. Aquest conjunt visual i sonor és una manifestació de la meva trajectòria en l’art.

En el centre d’aquest collage es troba un arbre que simbolitza el meu creixement i evolució artística. Les seves arrels, que s’enfonsen en el meu passat, representen els meus inicis en el món de la música. La guitarra del meu pare, que solia tocar amb destresa, evoca els primers acords musicals que em van inspirar. Des de primerenca edat, vaig decidir aprendre a tocar el violí, i en el collage, pots escoltar un dels meus primers assajos a casa, acompanyat pel constant tic-tac del metrònom. La música sempre ha estat una part important de la nostra vida familiar, present en aniversari i festivitats. Les arrels també s’estenen a les meves experiències escolars, on presento una sèrie de treballs artístics on vaig començar a explorar nous registres.

L’última arrel se submergeix en la terra de l’exploració global. Els viatges amb els meus pares em van portar a descobrir expressions artístiques al voltant del món. Imatges de músiques africanes i balls, pintures a París i les decoracions florals en les festivitats del meu poble d’estiu, Toràs, s’entrellacen en un mosaic d’influències i records.

A mesura que les arrels es converteixen en branques, es reflecteix la meva participació actual en diverses pràctiques culturals i artístiques. La ciència i l’art es fusionen en imatges de preparacions vegetals, bacteris i fongs. La música cobra vida amb escenes de la meva participació a l’orquestra de Cerdanyola del Vallès, així com fragments dels meus primers concerts. A més, la guitarra que acompanya les vetllades musicals amb amigues també és present. Si feu clic a les imatges, podreu escoltar alguns passatges musicals.

En la següent branca, la naturalesa es converteix en una font d’inspiració i admiració. La meva connexió amb el medi ambient es reflecteix en imatges capturades durant activitats a l’aire lliure i en sons que ens transporten a aquests entorns naturals.

Finalment, la quarta branca representa l’art que gaudeixo com a espectadora mentre viatjo i visito diversos monuments artístics. Aquestes experiències han ampliat la meva comprensió de l’art i han deixat una impressió duradora en la meva visió artística.