

ACTIVITAT 3. COM VEIG A TRAVÉS DELS MEUS ULLS MANRESA?
Visió de montserrat desde una zona llunyana.
Visió de Montserrat desde dins.
Bona nit companys i companyes, avui fem la primera entrada a aquesta activitat que ens permetrà gaudir de la nostre part més creativa i reflexiva.
Així que, començaré per explicar que el meu nom és Carla, i fins fa només dos mesos, la meva vida es desenvolupava a Vilobí d’Onyar, un tranquil poble a Girona on la natura predominava a cada racó. Però, vaig decidir emprendre una nova etapa i vaig arribar a Manresa, una ciutat desconeguda per a mi, plena de misteris per desvetllar.
Manresa és un lloc que em fa reflexionar sobre la diversitat i la diferència, ja que les fronteres i límits que trobem a la nostra quotidianitat es manifesten aquí de maneres inesperades. Crec que és una oportunitat per explorar la alteritat i les perspectives diverses que la vida urbana ofereix.
En aquest viatge d’exploració, el meu primer registre ha estat la bonica Montserrat, una muntanya que domina l’horitzó de Manresa. La seva bellesa m’ha captivat, i he après moltes coses sobre la història i la cultura d’aquesta. No obstant això, Montserrat també posa de manifest les desigualtats, ja que l’accés a aquest lloc natural pot ser exessivament car, ja que la fama es tradueix sovint en preus elevats que molts no poden permetre’s.
Així, en aquesta nova aventura a Manresa, estic decidida a explorar no només els llocs més emblemàtics sinó també les històries i les realitats que sovint passen desapercebudes. Vull ser part d’un diàleg més ampli sobre les oportunitats i desigualtats d’aquesta ciutat en constant evolució.
Gràcies!
Debatcontribution 0el ACTIVITAT 3. REGISTRE 1. MONTSERRAT.
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Bona tarda, Jep,
Em sembla encomiable que puguis plasmar els teus sentiments i idees mitjançant les aquarel·les, perquè, en el meu cas, expresso i canalitzo les emocions a través de la música i la veu, i seria útil poder fer-ho també a través de la pintura. En aquest sentit, com que la pintura t’ajuda a materialitzar d’alguna manera aquestes idees, creus que és més difícil o més senzill cuidar els detalls i buscar l’exactitud?
Altrament, trobo interessant la reflexió que exposaves en relació amb la dicotomia que existeix entre la vida a la ciutat i a la naturalesa, i m’ha fet recordar a la teoria de Hobbes sobre la naturalesa de l’home i la convivència en societat, perquè afirmava que “l’home és un llop per a l’home. Deixant de banda les teories, en el teu cas, dedueixo que el fet d’estar en contacte amb la natura t’inspira més que el dia a dia a la gran ciutat, i m’identifico amb el fet de voler buscar un espai on poder sentir-nos lliures, creatius i on ningú no pertorbi la nostra tranquil·litat.
Salutacions,
Ariadna