Continuant amb l’observació i l’anàlisi del centre escolar on treballo, aquesta vegada he volgut expressar, a través de quadres pintats amb aquarel·la, les possibilitats i barreres que es donen en aquest espai educatiu sent una escola cristiana on conviuen i coexisteixen diferents cultures i religions, en especial, la jueva, cristiana i musulmana.

Per començar, és una escola cristiana i, per tant, el centre escolar compta amb una capella, un programa anomenat “pastoral”, on es treballa l’animació cristiana basada en valors, i també catequesi per als alumnes que vulguin fer la Primera Comunió a 4t de primària.

Però, a l’escola no només hi assisteixen infants i famílies cristianes, sinó que també jueves i musulmanes. Aleshores, tal com està plantejada l’educació en aquest centre escolar es donen moltes possibilitats als alumnes cristians per conèixer, aprendre i practicar la seva religió. En canvi, les altres religions queden excloses, sense poder participar en la vida del centre educatiu. D’Aquesta manera es presenten barreres i dificultats per la resta dels infants per poder aprendre i practicar la seva religió.

Aleshores, considero que en ser una escola cristiana no vol dir que comencin a practicar altres religions, però dins del programa educatiu es podria donar a conèixer altres religions, en especial, la jueva i la musulmana, per obrir la ment als alumnes cristians, i donar un sentiment de pertinença aquells alumnes que no practiquen la religió cristiana. Donar el missatge que existeixen moltes més religions, que totes són bones i que podem conviure en pau amb les nostres diferències.

https://drive.google.com/drive/folders/1iHt3vPtQLEOnMzcdGzZq51VzUTfL-h9J?usp=sharing

Per al tercer registre, he volgut plasmar de manera senzilla allò observat a l’interior d’un supermercat. És cert, que en algun aspecte puntual, els supermercats comencen a ser inclusius, com per exemple la porta d’entrada d’aquests. Per contra, es continuen veient desigualtats a l’hora de fer la compra, ja que els productes i els preus no compten amb les adaptacions corresponents per a les persones amb alguna discapacitat així com, la possibilitat d’arribar-hi segons l’alçada a la qual estiguin. D’aquesta manera, se’ls priva d’un dret bàsic que és l’alimentació, atès que pocs productes, per exemple, porten escrit el nom a Braille per a les persones cegues o les prestatgeries a l’alçada de tots per a aquelles que van amb cadira de roda.

La nostra societat es representa com un espai modern i inclusiu, però la realitat és que encara camufla les desigualtats d’oportunitats i la discriminació. Les persones es neguen a utilitzar l’observació per respondre a les necessitats que presenta la població, i com a excusa, es posa la dificultat per adaptar o millorar certes coses. Investigant la pàgina web d’alguns supermercats he vist puntualment que tenen un pla d’igualtat, que posteriorment no es compleix. Personalment, penso que és una manera d’intentar acontentar a tothom amb paraules sense fer realitat els fets.

https://drive.google.com/file/d/1SBYeUSTQhw6CmQkDsbt2KZc3OQCzNDqn/view?usp=drive_link

Referències bibliogràfiques:

(2015). Ley General de derechos de las personas con discapacidad y de su inclusión social. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad.

https://www.plenainclusion.org/sites/default/files/ley_general_de_derechos.pdf

(2011, 9 de març). Supermercados Carrefour publica su plan de igualdad. AINIA.

https://www.ainia.es/ainia-news/supermercados-carrefour-publica-su-plan-de-igualdad/

ACTIVITAT 3. COM VEIG A TRAVÉS DELS MEUS ULLS MANRESA?

El Sielu, disocteca la qual hi treballo,  es va inaugurar el 1981, i està  situada al cor del casc antic de Manresa teixint una història fascinant i  consolidant-se com a epicentre de la vida nocturna de la ciutat, ja que té una dedicació apassionada cap a la música en directe, per tant, el Sielu és també un referent ineludible per als amants de tots els gèneres musicals.

El Sielu no és només una discoteca, sino que és una experiència nocturna que abraça la diversitat i celebra la inclusió. La nostra passió per la música i la diversió va més enllà de les notes i les boles de discoteca; és una missió de crear un espai on tothom es senti benvingut i acceptat. I es una disocoteca on ens dediquem a eliminar la desigualtat, creant un lloc on la exclusió no té cabuda.

Al Sielu, totes les ànimes són iguals i tothom té cabuda a la nostra pista de ball, per tant la nostra diversitat musical reflecteix la diversitat de la nostra comunitat, amb una varietat que abraça el rock, el pop, l’indie i el techno, assegurant que hi hagi algo per a tots els gustos.

També a més de la música vibrant, les nostres portes estan obertes a tot tipus de persones, ja que el nostre compromís amb la inclusió es tradueix en un ambient acollidor, on la gent pot ser qui vulgui ser, sense por de ser jutjat, per tant, en aquesta cultura de respecte mutu i diversitat, som més que una discoteca; som un refugi per a ànimes nocturnes que busquen una experiència autèntica sense la preocupació de la desigualtat.

ACTIVITAT 3. COM VEIG A TRAVÉS DELS MEUS ULLS MANRESA?

Bona nit companys i companyes, avui fem la segona entrada a aquesta activitat que ens permetrà gaudir de la nostre part més creativa i reflexiva.

En aquesta segona entrada parlaré sobre la plaça major de manresa, incloent les seves barreres arquitectòniques i la seva alteritat.

Començaré per explicar que la  Plaça Major de Manresa és un lloc emblemàtic en el cor del municipi, amb una rica història i una vibració única que refleix l’essència de la ciutat. Aquesta plaça no només és un punt de trobada per als manresans, sinó també un testimoni de les barreres arquitectòniques que afecten la seva accesibilitat i que il·lustra la noció d’alteritat. Doncs, aquesta  amb les seves façanes ben conservades, cafeteries a l’aire lliure i botigues pintoresques, és un lloc que respira tradició i caràcter. El seu disseny urbanístic, datat en molts segles enrere, ha sofert canvis mínims al llarg del temps, i això significa que molts dels edificis que envolten la plaça encara presenten barreres arquitectòniques que poden dificultar l’accés de persones amb mobilitat reduïda.

L’alteritat és un concepte que ens recorda la importància de reconèixer les diferències i la diversitat entre les persones, i a la Plaça Major de Manresa, aquesta diversitat es fa evident, ja que persones de tota edat, origen i condició es reuneixen en aquest espai. No obstant això, les barreres arquitectòniques poden crear una divisió entre aquells que poden gaudir plenament d’aquesta plaça i aquells que s’enfronten a desafiaments per accedir-hi. Les barreres arquitectòniques poden ser diverses, incloent-hi escales, voreres elevades i accés limitat als serveis públics, i aquestes barreres poden fer que la Plaça Major sigui inaccessible per a persones amb discapacitat o mobilitat reduïda, com ara persones en cadires de rodes o amb problemes de mobilitat, per tant aquestes persones poden sentir-se excloses i marginades, ja que no poden gaudir plenament d’aquest espai central de la ciutat. Segons la meva opinió la resolució d’aquestes barreres arquitectòniques és fonamental per garantir la igualtat i l’accessibilitat per a tothom, i doncs, això implica la necessitat de reurbanitzar la Plaça Major i fer-la més inclusiva, tenint en compte les necessitats de totes les persones. Això podria implicar l’eliminació d’escales, l’ampliació de les voreres i la instal·lació d’ascensors o rampes per facilitar l’accés a les persones amb discapacitat.

Per últim, diré que la Plaça Major de Manresa és un exemple vívid de com les barreres arquitectòniques poden crear una sensació d’alteritat entre els ciutadans, ja que com he dit abans, en lloc de ser un espai que uneix a la comunitat, aquestes barreres poden dividir i excloure, per tant és important que la ciutat prengui mesures per superar aquestes barreres i assegurar-se que la Plaça Major sigui un lloc accessible i inclusiu per a tothom. En fer-ho, no només eliminarem les barreres físiques, sinó que també reforcem el missatge de respecte a la diversitat i la igualtat d’oportunitats, celebrant així la riquesa de l’alteritat que fa que una comunitat sigui més enriquidora i plena.

A continuació s’inclouen algunes fotos d’aquesta plaça.