Els límits de les nostres creences

Fa unes setmanes, el poble es va despertar amb un petit acte reivindicatiu, vandàlic fins i tot, que em va fer pensar en la manera en la qual els nostres sistemes de creences, les nostres posicions polítiques i la nostra manera d’entendre la societat interactuen i fins i tot col·lideixen amb les dels altres.

Ja fa gairebé un any que visc a Roda de Ter i des del primer moment, va quedar clar que existeix un suport majoritari al moviment per la independència de Catalunya.

És molt habitual veure mostres d’aquest suport en balcons, murs i darrerament en estelades, penjades als fanals d’entrada al poble, possiblement amb el vistiplau de l’ajuntament.

Doncs bé, fa uns dies van aparèixer totes aquestes banderes vandalitzades, per algú que es va dedicar a pintar-les, mostrant clarament el seu desacord. Aquest fet em va fer dirigir la mirada cap a un conflicte que, fins a aquell moment no havia considerat. Llavors vaig veure que existeix una lluita entre dues parts, però clarament una d’elles existeix per destruir allò que la primera construeix.

Quin és el límit de les meves creences si em dedico a oposar-me, de manera destructiva a l’altre? És una actitud tolerable? Tolerant, és evident que no. És legítim reaccionar de manera agressiva a l’expressió d’una voluntat política?

Els límits de la llibertat individual també són fronteres que detecto dins el meu entorn i d’alguna manera, aquesta activitat m’ha ajudat a adonar-me que sovint només fa falta un canvi en la manera com percebem les coses per descobrir noves capes en les relacions socials i la dimensió política que tots tenim i que formen part del nostre entorn.

https://drive.google.com/drive/folders/1YqIOn0NFef3D9yPKiNrclN7YpStLdXPO

La primera frontera

Després de llegir els recursos que tenim a la nostra disposició, he pogut reflexionar sobre les diverses fronteres, petites i grans, evidents o subtils que conformen l’entorn que m’envolta. Aquests límits, que no sempre esdevenen una barrera física, comencen a revelar-se en el mateix moment en el qual dirigim la mirada.

En aquesta entrega, vull parlar d’un element dins el meu entorn, tan evident que és impossible obviar-lo. Em trobo a la població de Roda de Ter, i com no pot ser d’una altra manera, condiciona de manera molt decisiva la manera com ens relacionem amb aquest entorn.

La primera frontera és una tangible i física, el riu travessa el territori i divideix la població que es troba a banda i banda. No és el mateix viure a una banda o a una altra del riu. Existeixen connotacions socials i econòmiques que afloren en funció de la ubicació d’una persona. El riu divideix barris, i per comparació estableix zones bones on viure i zones que no ho són tant.

El Ter és font de vida i la gran varietat de flora i fauna que s’hi aplega al seu voltant així ho demostra. També és un nexe social, ja que és punt de trobada per a famílies i amics o pescadors.

La manera com el riu vertebra el territori i com els seus habitants ens distribuïm en funció d’aquest, prova que es tracta d’una gran frontera en l’entorn. Tot i això, hem après a sortejar-la i la presència de diferents ponts connecta els diferents barris, però la barrera social, cultural i econòmica, no tan tangible com el propi riu, ens manté a banda i banda. Una actitud apresa a través dels anys, la tradició i el nostre sistema de creences.

https://drive.google.com/drive/folders/1g-POLbIHBVIAuob2mAHWMeIQpSkosF-1