Per a aquest darrer registre, he volgut comptar amb l’ajuda d’una persona propera a mi i alhora d’aquest tema, la meva mare. Des de fa molts anys, treballa en una escola d’educació especial per la qual cosa, té coneixements de les adaptacions necessàries i que per norma general s’han de tenir; moltes de les quals, són visiblement nul·les als carrers dels diferents territoris.

Mitjançant l’entrevista, he volgut reforçar la idea de “frontera” o “barrera” proporcionada per Yáñez (2018) la qual, diu que és el conjunt de construccions cognitives i simbòliques tant de dins com de fora, que exposa de manera visible allò que s’inclou i allò que no. Així doncs, es reforça la idea que la societat no fa l’esforç de dedicar temps i recursos a incloure totes les persones amb les mateixes oportunitats i drets que la resta. De fet, es desenvolupa una idea equívoca en la qual es planteja aquestes persones com a “estranyes” o “diferents” tractant-los així de manera despectiva. 

Finalment, m’agradaria destacar un dels comentaris que ha fet l’entrevistada quan destaca que cal donar importància a adaptar els espais o coses prèviament a les barreres que es poden trobar les persones i per les quals es discriminen. Aquest canvi de mentalitat permetria una millora de la societat i, per tant, un espai d’unió entre els iguals que actualment no existeix per manca d’empatia.

https://drive.google.com/file/d/1tyBXFEkZYGGkdUkba0WzNOJtw8UbNp2k/view?usp=drivesdk

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:

Yáñez, C. (2018). Entre-lugares de las culturas. Universidad Nacional de Colombia.  https://ri.conicet.gov.ar/bitstream/handle/11336/110448/CONICET_Digital_Nro.604c4147-6792-4089-8f52-3ee26100513a_A.pdf?sequence=2&isAllowed=y