Registre 5
Estan adaptats els parcs infantils del nostre voltant? La veritat és que no hi ha una resposta com a tal per aquesta pregunta, atès que alguns presenten certs mobiliaris com ho són els gronxadors, però s’obliden d’altres aspectes com ho és l’accessibilitat. Per aquest motiu, he volgut sortir al carrer de la meva ciutat per observar si realment hi havia algun que atengués a totes les necessitats. Tot i observar aproximadament cinc parcs diferents, no n’he trobat cap que estigui cent per cent adaptat. Com es pot veure a les fotografies de la presentació, la majoria no tenien els equipaments adaptats; d’altres presenten una entrada ampla per persones que puguin anar amb cadira de rodes, però s’obliden de la dificultat de caminar amb ella per la sorra.
Antigament, l’espai era construït de manera geomètrica i abstracte, però gràcies a l’evolució del temps, actualment es tenen en compte tant aspectes físics com socials que inclouen el paisatge, la configuració territorial o la divisió del mateix (Llorca, 2017). Així doncs, els parcs infantils haurien de ser espais amples, polivalents per adaptar-se a les diferents situacions que es poguessin presentar, amb terres tous, però que permetin l’entrada amb cadira de rodes o crosses entre d’altres. Després d’haver observat aquest entorn, m’he adonat que ja des de ben petits els hi traiem la importància d’adaptar els espais pel que, quan siguin més grans tampoc ho tindran en compte.
Referències bibliogràfiques:
Llorca, J. (2017). Paisaje sonoro y territorio. El caso del barrio San Nicolás en Cali, Colombia. ProQuest.
https://www.proquest.com/docview/2182631886?pq-origsite=primo&sourcetype=Scholarly%20Journals
Debatcontribution 0el Registre 5