En aquest 4t registre he volgut continuar amb la temàtica de les barreres i diferències interculturals en les diferents ciutats en què passo la major part del meu temps, perquè vivim en un país on abunda la multiculturalitat i, tot i que aquest fet pugui ser enriquidor, les diferències i l’abundància acostumen a venir acompanyades, alhora que aprofundeixo també en les meves circumstàncies personals.A Sant Cugat, la ciutat on ara visc els caps de setmana, constantment es fa evident el nivell socioeconòmic de la majoria dels seus habitants. Quan sortim a passejar, a les botigues no predominen les ofertes, i tampoc no trobem persones pidolant al carrer. Les escoles, el transport públic i els espais cívics de la ciutat són majoritàriament tranquils i segurs i, si busquem estudis recents sobre l’esperança de vida a les dues poblacions, trobarem una diferència de gairebé quatre anys, amb una esperança de vida a Sant Cugat de vuitanta-sis anys, de mitjana. Això em fa pensar en les diferències entre qualitat i quantitat que podríem trobar en qualsevol aspecte de les nostres vides i que, en aquest cas, no es bifurquen.

Un fet que em crida l’atenció de Sant Cugat és el preu de l’habitatge, que se situa en 4.069 €/m2. Aquest preu condiciona i defineix el perfil dels habitants de la ciutat, així com el seu increment de la població, que en els darrers anys ha patit un increment elevat. Per tant, la inflació de preus, l’alt preu de l’ habitatge i el consumisme no suposen cap problema per a persones que tenen un alt nivell adquisitiu. La tranquil·litat i la pau, doncs, tenen un preu que no està a l’abast de tothom. En el meu cas, com a persona amb hipersensibilitat acústica, la contaminació acústica de l’ambient suposa un factor de risc per al desequilibri mental, donat que, a vegades, necessito un silenci pràcticament absolut per a poder relaxar-me Per a mi, el fet d’aïllar-me del món és necessari per a poder reconnectar amb mi mateixa i amb els altres, i m’agrada recordar-me que tinc l’opció de decidir de quina manera i amb quina freqüència interactuo amb els altres. Per a mi, la hipersensibilitat acústica, més que una capacitat, és una barrera que em separa de la vida en societat. 

Quan vaig viatjar a Londres fa unes setmanes, vaig comprovar com la tranquil·litat que predomina als espais públics (els que no estan massa plens de turistes) ve acompanyada d’un nivell adquisitiu alt. Les ciutats que visito em transmeten més pau que la ciutat on visc, potser perquè ja no tolero els sorolls de sempre. Diuen que el canvi és l’única constant en les nostres vides, i és per això que sempre hem de valorar la diferència. A més, sembla que els barris més escandalosos van acompanyats de factors com l’exclusió social i les situacions econòmiques desfavorables. Això em fa plantejar la següent qüestió: fem més soroll i alhora el tolerem menys quan vivim situacions desfavorables, i viceversa? Quines barreres trenca la ment quan és capaç de separar allò intern d’allò extern? 

La connectivitat i la interactivitat són característiques vinculades al fet d’estar lligat a llocs (Escobar, 1999). Les identitats es conformen en el marc de les relacions que s’estableixen amb altres, en espais i temps particulars. Són part inherent a la interacció social, cosa que vol dir que sense identitat simplement no hi hauria societat (Jenkins, 1996, p. 19). Així doncs, com puc connectar amb una societat sorollosa que afecta la meva estabilitat i pau mentals? Molts de nosaltres hem de marxar a espais naturals o utilitzar cascos per a poder estar tranquils i defugir del soroll aliè, però penso que, igual que en altres països desenvolupats, haurien d’existir lleis que fomentin la reducció de la contaminació acústica, amb l’objectiu de marcar límits o “barreres” que són necessaris per a la vida satisfactòria en comunitat. Les vores assenyalen, uneixen i contenen persones, idees, prejudicis, formes de vida, béns, sistemes, etc.” (Sánchez, 2015, p. 176). En aquest registre, vull aportar una connotació positiva als límits i barreres, donat que en la majoria d’interpretacions dels registres que he anat llegint, els límits tenen connotacions negatives. Els límits són necessaris en les nostres vides, i poden suposar la diferència entre la pau i l’abisme, de la mateixa manera que les fronteres i barreres separen emocions negatives i positives. Per a molts de nosaltres, la música és una escapatòria i una font d’inspiració imprescindible en el dia a dia, però com separa la ment la música dels sorolls que ens turmenten? Quins mecanismes fabriquen aquestes barreres i bifurcacions? El dia a dia en una ciutat tranquil·la pot condicionar el nostre nivell de vida, i és per això que, actualment, les diferències que més percebo al meu voltant es basen en la facilitat amb què podem evadir-nos, trobar silenci i desconnectar de l’entorn sobrecarregat. La tranquil·litat i el silenci que avui dia s’han convertit en tot un privilegi haurien d’estar a l’abast de la majoria, independentment de les circumstàncies socioeconòmiques. 

Continuant amb l’observació i l’anàlisi del centre escolar on treballo, aquesta vegada he volgut expressar, a través de quadres pintats amb aquarel·la, les possibilitats i barreres que es donen en aquest espai educatiu sent una escola cristiana on conviuen i coexisteixen diferents cultures i religions, en especial, la jueva, cristiana i musulmana.

Per començar, és una escola cristiana i, per tant, el centre escolar compta amb una capella, un programa anomenat “pastoral”, on es treballa l’animació cristiana basada en valors, i també catequesi per als alumnes que vulguin fer la Primera Comunió a 4t de primària.

Però, a l’escola no només hi assisteixen infants i famílies cristianes, sinó que també jueves i musulmanes. Aleshores, tal com està plantejada l’educació en aquest centre escolar es donen moltes possibilitats als alumnes cristians per conèixer, aprendre i practicar la seva religió. En canvi, les altres religions queden excloses, sense poder participar en la vida del centre educatiu. D’Aquesta manera es presenten barreres i dificultats per la resta dels infants per poder aprendre i practicar la seva religió.

Aleshores, considero que en ser una escola cristiana no vol dir que comencin a practicar altres religions, però dins del programa educatiu es podria donar a conèixer altres religions, en especial, la jueva i la musulmana, per obrir la ment als alumnes cristians, i donar un sentiment de pertinença aquells alumnes que no practiquen la religió cristiana. Donar el missatge que existeixen moltes més religions, que totes són bones i que podem conviure en pau amb les nostres diferències.

https://drive.google.com/drive/folders/1iHt3vPtQLEOnMzcdGzZq51VzUTfL-h9J?usp=sharing