L’obra que presento l’he realitzat en les caminades fetes aquesta setmana pels senders de Cingles del Bertí a prop de casa meva. La natura em fascina i ara en tardor, ens mostra una varietat de colors i textures impressionant. Vaig recollir fulles caigudes, branques i fins i tot plomes suaus que el vent havia deixat al meu camí. Però al costat d’aquests regals de la terra, vaig trobar també testimonis del pas dels humans. Vaig recollir paquets de tabac, llaunes, plàstics i mocadors usats, un record trist de la indiferència humana cap a l’entorn.

La juxtaposició de la bellesa natural amb les deixalles humanes demana una reconsideració de la responsabilitat col·lectiva. Cada peça de brossa representa una frontera creuada, un límit no respectat en l’entorn que compartim. L’alteritat, també és present en aquest quadre. La natura és l’altre que sovint no reconeixem com a part essencial de nosaltres mateixos, i això ens permet distanciar-nos de la natura que ens envolta i no adonar-nos de les conseqüències de les nostres accions. Els humans, embrutem la natura que hauríem d’estimar i protegir.

Aquesta obra, per tant, no només crida a una reflexió sobre l’impacte ambiental dels nostres hàbits de consum, sinó també sobre com percebem i interactuem amb el que considerem diferent o aliè a nosaltres. La brossa, una vegada útil i ara descartada, ens recorda que tot el que ens envolta té valor i mereix respecte. Ens impulsa a repensar com els conceptes de límits, fronteres, alteritat i diferència afecten no només la nostra conducta individual sinó també la col·lectiva, i com aquesta conducta pot ser canviada per aconseguir un futur més sostenible i inclusiu. En definitiva, aquesta obra m’inspira a replantejar aquests límits per construir un món on la natura no sigui una víctima del nostre pas, sinó una companya.

Fes click per veure les creacions.

Imatge 1: Natura i consum

Imatge 2: Cicatrius urbanes

Imatge 3: Desordre natural.

Imatge 4: Tonalitats de tardor.