Por fin estaba libre de cargas, emancipado del sofocante mundo de sus padres y compañeros, un mundo de abstracción y seguridad y excesos materiales, un mundo en el cual se sentía fuertemente desconectado del puro latido de la existencia.

Així com defineix el protagonista de la pel·lícula “Into the wild” (1996) Christopher McCandles, és la forma de vida que rebutgen les persones que viuen en la natura. Persones que viuen més soles o en petits grups, sense tants estímuls artificials al seu voltant, sense un rumb definit i abraçant el nucli bàsic de l’ésser humà que és la seva passió per l’aventura. Totes aquestes afirmacions poden semblar complicades de comprendre perquè el nostre estil de vida ha canviat completament en fa uns anys, quan hi estavem més en contacte ja que encara no exisitien les metròpolis com a tal, i perquè també és la contraposició total a l’estil de vida que portem ara vivint en un entorn urbà.

No necesitas relaciones humanas para ser feliz, Dios la ha puesto a nuestro alrededor. Es en todo y en cualquier cosa que podemos experimentarla. Solo tenemos que tener el valor de volvernos contra nuestro habitual estilo de vida y comprometernos con una vida poco convencional.

Per tal de poder transmetre això mitjançant l’art vaig decidir en primer lloc d’endinsar-me en aquest entorn. Vaig escollir el bosc de Savassona, situat a l’espai natural de les Guilleries, un entorn que conec i amb el que hi tinc relació en varis aspectes. El fet de fer aquesta acció em va permetre poder experimentar algunes de les sensacions i vivències que perseguien el protagonista del film i Henry David Thoreau. Vaig estar pensant en formes de poder representar la naturalesa i vaig decidir regirme per una de les frases de Christopher McCandles:

“Cuando quieres algo en la vida, solo tienes que extender la mano y agarrarlo.” 

Així doncs vaig agafar fulles seques del bosc per tal de poder crear dues representacions en format de “collage”. Trobo que és una forma de poder donar forma i moldejar elements de la naturalesa per transmetre, comunicar i representar alguna cosa. En aquest cas he escollit representar una persona, l’homo naturalis que habita a la natura, i una flor, un element molt característic d’entorns naturals. A continuació adjunto les dues representacions que serveixen com a introducció al tema principal del meu projecte i que en els següents registres tractarem d’aprofundir-hi més.