Les cinc fotografies que es presenten esdevenen finestres a un món de contrastos, límits i fronteres que desafien la nostra percepció de la diferència i l’alteritat en la nostra societat.

Comencem amb la “bellessa” del riu de València, una imatge que captura la naturalesa serena i l’espai paradisíac que atreu la gent a gaudir de la vida a l’aire lliure. No obstant això, el primer pla ens recorda que aquesta bellesa no és compartida per tothom. Persones sense sostre es veuen obligades a estendre la roba a les ribes del riu, evidenciant les fronteres socials i econòmiques que separen els qui gaudeixen d’aquesta bellesa i els qui lluiten per sobreviure.

La segona imatge, anomenada “diferents realitats”, juxtaposa dues realitats aparentment inconciliables. La dona que demana diners a les portes d’un supermercat simbolitza la divisió entre l’abundància que podem trobar dins d’aquest temple de la compra i la necessitat d’altres que no tenen res. Aquesta imatge crua és un recordatori de com la línia que separa els afortunats dels menys afortunats pot ser tan fràgil com una capsa de cartó.

La tercera fotografia, “distribució de l’espai”, ens ofereix una visió de com l’alteritat es relaciona amb la geografia. El camp de futbol totalment equipat i el grup de nens indis jugant al cricket sense instal·lacions adequades posen de manifest com l’espai pot ser una frontera física que determina qui té accés a oportunitats i recursos i qui no. Les diferències en l’atenció que rep cadascun d’aquests esports ressalten com la discriminació pot estar incrustada en les pròpies infraestructures.

La quarta imatge, “humans a la natura 2”, ens mostra una frontera entre l’acció humana i la natura. Els pilars de formigó que creuen els arbres són una representació tangible de com les nostres accions humanes poden dividir i limitar l’espai natural. Aquesta frontera suggereix una dualitat que sovint oblidem: tot i que formem part de la natura, també tenim la capacitat de separar-nos’n.

Finalment, la cinquena imatge, “humans a la natura”, ens parla de la creació de fronteres artificials. El llac artificial en el parc de capçalera de València conté ànecs reals i de plàstic, mostrant com les divisions es poden crear fins i tot en l’escenari més natural. Aquesta imatge ens convida a reflexionar sobre com la nostra interacció amb la natura sovint implica una dualitat entre el que és real i el que és construït.

En resum, aquest conjunt de fotografies ens convida a mirar críticament les fronteres, tant les físiques com les socials, que configuren les nostres vides. Ens desafia a considerar com la diferència i l’alteritat poden ser producte de les decisions que prenem com a societat i com a individus, i com les fronteres poden ser tant barreres com ponts. És una crida a repensar la nostra relació amb els altres i la natura, i a treballar cap a una societat més inclusiva i justa.

Fotografies